Població i natalitat a Catalunya

Als anys vuitanta, una campanya institucional que ha deixat petjada en el camp de la bona publicitat feia sevir l’eslògan “Som 6 milions”, referits a la població de Catalunya. La xifra incloïa els milions de persones que havien arribat procedents de la resta de l’Estat espanyol, i només 40 anys enrere la campanya s’hauria batejat amb l’eslògan imaginari de “Som 3 milions”. Bé, doncs ara, el 2022, enfilem imparablement cap als 8; concretament, vam tancar el 2021 amb 7,76 milions.

L’evolució demogràfica dels darrers anys, com és conegut i perceptible, ha vingut marcada per la immigració de fora de l’Estat espanyol. Per posar xifres a la cosa, l’any 2000, hi havia a Catalunya uns 250.000 nascuts a l’estranger i, el 2021, n’eren 1.600.000; això segons registres oficials, els reals són desconeguts. O sigui que el país ha incorporat en 20 anys 1,3 milions de persones, ha multiplicat per més de 6 la xifra del 2000, un creixement del 526%; en el mateix període, la població nascuda a Catalunya creixia un 15% i els nascuts a la resta de l’Estat baixaven un 27%.

Formant part de l’equació demogràfica tenim la natalitat, que, com també és conegut i perceptible, a Catalunya és molt baixa; de fet, una de les més baixes del món. Per fer-nos una idea de com anem des que va començar el segle XXI, des del 2000, la natalitat va anar creixent fins arribar al màxim de 89.000 criatures el 2008; de llavors ençà, no ha part de baixar, fins situar-se en 58.000 el 2020. D’aquests, els fills de mare estrangera estan estabilitzats els darrers 15 anys en xifres al voltant dels 20.000 anuals. Alhora, atès que la natalitat de la resta de catalans no para de reduir-se, els nascuts de mare estrangera han passat a representar un 33% del total de nascuts vius (2020) que, per situar-nos, el 2000 eren un 9%.

Deixem aquí les dades que inviten a reflexionar sobre el model econòmic, social i cultural que s’ha bastit a Catalunya i que condiciona inexorablement el seu futur.