No ens prengueu per idiotes

Sigueu honestos. Feu, ni que sigui una punyetera vegada, un exercici de sinceritat. Confesseu la veritat. Tothom hi sortirà guanyant. Admetre que ara mateix no sabeu quin camí enfilar per desempallegar-vos de l’Estat espanyol no us fa dèbils. No és una derrota de l’independentisme. Els partits, per si sols, no sou l’independentisme, malgrat que alguns penseu el contrari. Confessar que esteu desorientats, ni que sigui una mica, no és despullar les vostres febleses. Ans al contrari. És, molt probablement, l’únic element on trobareu la unitat, cosa que no estaria malament. Seria un bon punt de partida. Qui sap si després en vindran més. Abandoneu els cops de pit, els somriures sota el nas, cada cop que l’altre fa un ridícul espantós. Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra o que faci la piulada del dia. Deixeu d’ocultar les vostres flaqueses. Admetre-les és l’única via possible per combatre-les i convertir-les, fins i tot, en fortaleses. Deteniu aquesta caça i captura del traïdor, que només empetiteix el moviment. La majoria estem cansats. Esgotats de tanta escenificació que només ens deixa, dia rere dia, la sensació que ens preneu per idiotes. Ara ja sabem com les gasten a l’altra banda. Admeteu que esteu desarmats davant un exèrcit polític, judicial, empresarial i comunicatiu que avança desenfrenat. Dirigiu la mirada cap al carrer, l’únic espai que permetrà rearmar el moviment, i atureu les promeses estèrils que anestesien el poble i el deixen exhaust. Reconegueu on són els vostres límits. Reveleu si esteu disposats, o no, a jugar-vos la cadira, perquè fer un diagnòstic acurat del moment en què esteu s’endevina cabdal per avançar. I mentre us tireu els plats pel cap, entre plat i plat, governeu el país. Mireu de convèncer-nos que estem en mans d’uns grans gestors. Perquè retenir la gent amb l’únic argument que l’alternativa és molt pitjor, és un camí que du a l’esgotament col·lectiu. I, per postres, encara ens regalaríeu una nova batussa verbal de les que fan passar molta vergonya.