Desastre sobre desastre

La Fundació Espai Guinovart té un projecte preciós en preparació: una aplicació de mòbil que mapejarà les obres que va fer l’artista en espais comuns de finques privades de Barcelona. Serà una eina molt útil per tenir en consideració uns treballs artístics permanentment amenaçats perquè no estan protegits. Ho saben prou bé els responsables d’aquesta entitat compromesa en la divulgació del llegat de Josep Guinovart. L’any passat van descobrir que un mural que va fer el pintor el 1958 al vestíbul de l’immoble del carrer J.S. Bach, 11 va ser cobert amb pintura industrial i en part mutilat en una reforma. Espantada pel ressò mediàtic, la comunitat de veïns va tirar pel dret i va encarregar la restauració a una empresa que ha perpetrat un autèntic esperpent ara ja sí irreparable. Els Mossos d’Esquadra han dut a terme una investigació i han conclòs que s’ha comès “una imprudència greu amb la clara intenció de desfer-se de l’obra”, que, tot i que no està catalogada, té “valoració d’antiguitat.” La policia catalana fa bé de no assenyalar només la comunitat de veïns: quina classe d’arquitecte va dissenyar aquell nyap? La justícia té ara l’última paraula i, compte, pot obrir un precedent per a futurs delictes patrimonials en els llimbs de la normativa. Mentrestant, els que enyorem Guinovart esperarem amb delit que es posi en marxa l’aplicació per aprendre a estimar-lo més.