Una polièdrica dona de teatre

Aquesta setmana s’ha presentat un llibre important, necessari i únic: Dona de teatre, la biografia que Núria Martí Constans ha fet de Cristina Cervià, que va morir el març del 2019. Un encàrrec de la Fundació Valvi que és important perquè va més enllà de l’evocació íntima i personal i s’endinsa en l’escenari del teatre que s’ha fet a Catalunya els últims quaranta anys (aviat és dit), des de la cultura popular a la radical recerca artística; que és necessari perquè representa el reconeixement explícit, contundent, documentat i molt seriós d’una figura singular com la de “la Cervi”, disposada tant a participar en muntatges de primer nivell com en modestes i digníssimes lectures, atenta al seu temps, amb una personalitat poderosa i un anhel multidisciplinari; i que és únic perquè no conec cap volum que contingui tanta informació sobre una actriu i directora dels nostres dies. Núria Martí l’ha entomat amb un rigor exemplar. Ha parlat amb una seixantena de persones que van conèixer i tractar la Cristina i ha pogut concretar, amb fitxes detallades, més de cent cinquanta estrenes, intervencions, rodatges i muntatges. Ha sabut formar un poliedre de veus que s’ajunten i es complementen amb sentit per construir una història, un relat que és emocionant (en comprovar l’enteresa i la vocació indestructible d’una dona de teatre) i que alhora és enciclopèdic i informatiu i emotiu. El pintor i amic Ignasi Esteve va dibuixar dues grans peces amb el perfil de la Cristina i el mar. En va fer trossos petits, parts d’un puzle, que van servir com a recordatori el dia del funeral. Si es poguessin reunir de nou, confegirien el seu retrat. Tots els que l’estimaven i l’admiraven en tenien un fragment, cadascú el seu. Així va ser també la presentació de Dona de teatre. Cristina Cervià, d’Els Pastorets a Temporada Alta. En l’evocació, vam refer la Cervi, vam confluir en ella.