La masia enderrocada

Ara fa una setmana el cor em feia un salt en veure com les màquines enderrocaven l’antiga masia de Can Burrassó, a Santa Eugènia. Una humil edificació, icònica d’aquella barriada, que evocava l’antiga vida de camps i horts, on ara només hi ha asfalt i rajol. L’Ajuntament s’ha apressat a frenar les crítiques en contra d’aquesta acció –l’alcaldessa s’hi va fer una fotografia que van penjar a xarxes– advertint que la petita casa de pedra no era una construcció catalogada i que, no patíssim, que hi deixaven la façana dempeus. I que això ja s’havia avisat en el projecte aprovat i que en aquest ja s’establia que els usos de la nova comissaria de Policia que s’hi construirà no concordaven amb la forma ni amb les dimensions de l’antic edifici. I que...

No em serveix. No em serveix en absolut. Que una edificació no estigui catalogada no és raó per negar-li el dret a ser salvada. Potser arquitectònicament no era res més que una sèrie de pedres amuntegades. Però visualment, i sobretot emocionalment, era molt més. Tampoc em serveix l’exercici de façanisme anunciat. Aquest sistema de conservar una sola cara de la casa és molt pràctic però ara ja se sap que els resultats, sovint, no solen fer honor a l’edifici original. I pel que fa al projecte, no em crec que, amb voluntat política, no hi hagués cap possibilitat tècnica de respectar el que hi havia. I deixar així el testimoni d’aquella petita masia que –com la casa de l’ancià d’Up– havia resistit a la modernitat fins al segle XXI.

Girona té un passat dantesc pel que fa a conservació del seu patrimoni arquitectònic. Donaria per a una tesi doctoral o, millor dit, per a una enciclopèdia sencera, el catàleg de bestieses que s’han arribat a fer en pro del progressisme i de la funcionalitat. Aviat farà cinquanta anys que un cervell roí va fer enrunar els xalets Masó, al costat de la Farinera, de matinada, a poques hores que aquests fossin catalogats. El monstre de ciment que s’hi aixeca actualment es fot de nosaltres a la cara i ens recorda la impunitat d’aquella acció. Ara, a l’altre flanc de la Farinera –un dels pocs edificis modernistes que ens queden– amenacen de construir-hi un hotel. L’Ajuntament ho està parant com pot, i els arquitectes han aixecat la veu d’alarma. Però ja ens podem anar preparant per tenir un altre ensurt quan haguem de veure com els magatzems centenaris són enrunats.