Un funeral caníbal en el PP

Els aplaudiments dels diputats del PP ahir a la marxa de Pablo Casado del Congrés van ser un espectacle lamentable i alhora realista de com de salvatge és també la política. Un funeral retransmès pels mitjans –que també hi han pres part– i a les xarxes, on cada vint minuts un dirigent li clavava un ganivet a l’esquena. La gestió de Casado de la renúncia ha estat una altra prova de la seva falta de lideratge: acumulant humiliació rere humiliació i des del comitè de dilluns sense entendre que resistir no sempre és guanyar.

Amb les portes obertes de bat a bat, l’escorxador del PP esdevé un espectacle lamentable per a la credibilitat dels ciutadans en els partits, al cap i a la fi institucions clau en el sistema democràtic. El comiat al Congrés és d’una solitud indigna per a un encara president del partit. Foto banyada en sang per a la història que reflecteix la feblesa del PP. A la propera direcció, li caldrà recosir confiances, si no vol nodrir encara més el planter electoral de Vox. El triomf d’Ayuso respecte de Casado ha tornat a posar el focus sobre la corrupció en el PP. Una corrupció que ja va ser la clau de la primera divisió de la dreta, propiciant l’exportació i creixement de Ciutadans a la resta de l’Estat. L’actual unanimitat interna contra Casado té davant un repte majúscul en la definició de la línia política respecte de l’extrema dreta i amb cites electorals a tocar. Hi tindrà a veure si finalment és Feijóo o una més competitiva Ayuso contra Abascal. Una primera idea la donaran les negociacions pel govern de Castella i Lleó. Possiblement amb Vox, a qui fins ara el PP no fa escarafalls.