Francesc Cabana
Quadern d’economia
Un nou contracte social
El món ens pertany i la humanitat l’ocupa i l’ocuparà. Un contracte social és aquell pel qual la humanitat o una part de la humanitat es posa d’acord en la seva manera de viure. En el sentit econòmic de la paraula, vol dir que n’hi ha uns que manen i altres que obeeixen; uns que tenen diners –amb alces i baixes– i altres que no en tenen tant i que oscil·len entre els aturats i els que van fent. Des de fa uns quants segles vivim amb un contracte social que s’anomena capitalisme. Aquest ha variat força des de la seva creació i ara estem en el que s’anomena capitalisme de mercat, en el qual els preus estan fixats per una demanda i en el qual hi ha uns patrons que aporten el capital i altres que treballen per als primers en determinades circumstàncies. El capitalisme està en crisi. N’ha superat moltes en els darrers anys i tot indica que les properes crisis seran cada cop més difícils de superar i més llargues. És per això que jo parlo d’agonia del capitalisme i demano un canvi en aquest contracte social.
Em sorprèn molt que els representants del capitalisme i els representants del treball no parlin ni dediquin cap esforç a buscar una sortida que es presentarà d’aquí a uns anys i que suposarà un canvi força revolucionari en les relacions entre capital i treball. Canvi revolucionari no vol dir revolució, sinó un canvi d’una certa importància però que pot ser beneficiós per a les dues parts que componen el contracte social. Lògicament, seria bo que el Foment del Treball i altres institucions patronals, per un costat, i els sindicats, per l’altre, creessin uns petits comitès de tres o quatre economistes de primera línia que es dediquessin a estudiar aquest tema i es veiessin de tant en tant per a comprovar les diferències o els punts comuns. No entenc com els sindicats no ho han començat a fer, ja que poden ser els més beneficiats per un acord d’aquest tipus. El capital pot treure més partit d’aquest acord, ja que es pot aconseguir una major productivitat per part del factor treball i una major utilització del talent dels treballadors que actualment no s’utilitza prou.
Som a començament del segle XXI. No tinc cap dubte que, abans que s’acabi el segle, els canvis que esmento o uns de similars s’hauran produït. Tot això, és clar, si volem que el desenvolupament econòmic ens porti més enllà d’on som ara. Hi ha una falta enorme de solidaritat humana. El nou contracte social, per exemple, hauria de suposar la incorporació del continent africà a la nova via de desenvolupament. Àfrica és molt a la vora nostra i una actuació conjunta dels països europeus podria aconseguir miracles. Els africans tenen virtuts que no tenim nosaltres i defectes que només tenen ells. Quan parlo de l’actitud davant del continent africà podria fer referència a la dels EUA amb l’Amèrica Llatina. Al marge quedarà la Xina i Rússia, que només Déu sap el que faran. Sembla com si tornéssim als anys de la guerra freda.
El nou contracte social amb la incorporació i la col·laboració dels continents africà i d’Amèrica Central i del Sud, podrien suposar un canvi positiu brutal i una nova etapa per a la humanitat. No penso en Star Wars, ni en els marcians. Nosaltres ja tenim prou feina. Tots els problemes passen per l’exercici de la solidaritat. No hi ha hagut tercera guerra mundial, però sí de més petites i prou emprenyadores. Necessitem líders, com Merkel, Adenauer, De Gasperi, Churchill, Spaak. Segur que estan entre nosaltres, però els hauríem de trobar i donar-los la responsabilitat.