Tres anys de Rodríguez Zapatero

Ara fa tres anys José Luis Rodríguez Zapatero va prendre possessió com a president del govern espanyol. La seva va ser una victòria contra pronòstic. Quasi totes les enquestes donaven com a guanyador el candidat del Partit Popular, Mariano Rajoy, però l'impacte dels atemptats de l'11-M i la gestió que en va fer el govern de José María Aznar van precipitar la victòria socialista. La derrota del PP va ser un fet políticament anòmal, com anòmala ha estat tota aquesta legislatura. Tres anys després, i entrant en la recta final del mandat de Zapatero, se n'han de fer balanços en molts àmbits i cal dir, com a primera gran conclusió, que no n'hi ha cap de clarament positiu.

L'obra de govern de José Luis Rodríguez Zapatero es pot considerar correcta únicament si es pren com a referència la que podia haver perpetrat Mariano Rajoy, considerant la darrera legislatura d'Aznar i que els pesos pesants del PP continuen sent els mateixos. Però, analitzada per separat, ha tingut molts més inconvenients que avantatges. Tal com es repeteix sovint, el gran mèrit de la política econòmica de Zapatero ha estat no tenir-ne, però aquest absentisme no ha intentat corregir alguns dels mals estructurals d'un sistema basat en el creixement de dos o tres sectors excessivament fràgils.

Respecte a la política exterior, el govern socialista s'ha limitat a desmuntar els errors d'Aznar, a base d'acumular-ne uns altres. Espanya no ha continuat unes relacions internacionals basades en el seguidisme de la política més agressiva dels Estats Units, però, a canvi, l'executiu de Zapatero ha estat incapaç de determinar unes línies pròpies amb estratègies diplomàtiques clares i raonables. Aquest error és particularment greu en el cas de la Unió Europea.

Cal reconèixer que Zapatero ha dedicat molta atenció a les polítiques socials, però massa sovint des d'una intenció merament efectista i, sovint, fins i tot excessivament sectària. I cal dir també per acabar que el president espanyol ha fracassat clarament en els dos grans eixos territorials sobre els quals més havia insistit: l'establiment d'una nova relació amb Catalunya i la pacificcació del País Basc.