Immunitat irresponsable

Les imatges que arriben aquests dies de l’est d’Europa glacen el cor. Paisatges destrossats per les bombes i gent amb la mirada aterrida. No sé si és perquè encara no hem sortit d’una crisi –la pandèmia de la covid-19– que ja hem entrat en una altra –la guerra i la invasió russa d’Ucraïna–, que en els darrers dies he observat que la gent està nerviosa, inquieta, estressada. El que sí sé és que de moment la diplomàcia ha fracassat, però no m’estranya amb persones al capdavant que fan declaracions com les que va fer l’alt responsable de Política Exterior de la UE, Josep Borrell: “Gràcies a Déu, Zelenski no és un d’aquells líders que fugen amagant-se en un cotxe.” Algú va pensar que feia referència al president català Carles Puigdemont, que va haver de marxar a l’exili després d’haver estat destituït juntament amb el seu gabinet pel govern espanyol a l’empara de l’article 155 de la Constitució espanyola i encara ara pateix la persecució. En canvi, jo no. No vaig pensar en cap moment que fes al·lusió al president Puigdemont, perquè no seria atribut d’un diplomàtic escopir tanta bilis. Jo vaig pensar que feia al·lusió a Joan Carles de Borbó, que sí que va fugir i ho va fer carregat de diners en paradisos fiscals. I, mireu per on, la fiscalia persegueix un polític per haver posat les urnes i haver complert amb un mandat electoral, i, en canvi, “salva” l’emèrit tot i constatar nombroses irregularitats fiscals. Ell no paga, però nosaltres li hem de pagar els assistents. D’aquí a res el pare de Felip VI vindrà de visita, com si res hagués passat, mentre que un polític català demòcrata continuarà sent perseguit i sense poder tornar.