Opinió

Tribuna

Ucraïna som nosaltres

“La seguretat a Europa és indestriable. Si no en té l’Est, no en tindrà ningú. El mateix passa amb els valors europeus. Brussel·les no pot enaltir-los a Ucraïna i ignorar-los a dins de casa, a Catalunya. No li funcionarà

La tragèdia d’Ucraïna ha fet que la Unió Euro­pea madurés de cop com a actor polític. Ha mos­trat uni­tat i fer­mesa en el ràpid des­ple­ga­ment de san­ci­ons a l’inva­sor rus i, en una primícia històrica, enviarà ajuda mili­tar. La pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, diu a Kíiv que mereix for­mar part del club i que els volem a dins com a mem­bres de la UE. Les democràcies som més for­tes que les tira­nies. Europa troba solu­ci­ons a cada crisi, i en fer-ho, es desen­vo­lupa i creix. Final­ment, amb anys de retard, atorga al cri­mi­nal de guerra Vladímir Putin la pri­o­ri­tat que mereix.

Putin té la des­ver­go­nya de bom­bar­de­jar ciu­tats i mas­sa­crar civils en nom de la lluita con­tra el nazisme, per “des­na­zi­fi­car” (sic) un estat que resulta que està diri­git per auto­ri­tats ele­gi­des democràtica­ment i que no han emprès cap acció con­tra Rússia. És pro­fun­da­ment ofen­siu per a la memòria de totes les vícti­mes de l’Holo­caust, i sobre­tot del milió i mig de jueus ucraïnesos i de la resta dels vuit mili­ons que van per­dre la vida en aquest país com­ba­tent el Ter­cer Reich.

Quan el Krem­lin envaí Geòrgia el 2008, i ins­tal·là règims tite­lles a part del seu ter­ri­tori (Abkhàzia i Ossètia del Sud), no va pas­sar res. Putin llançà el 2014 una guerra híbrida con­tra Ucraïna, amb “homes verds”, mili­tars sense insígnia que tot­hom sabia que eren rus­sos. Ocupà part del Don­bass i s’anne­xionà Cri­mea. Les san­ci­ons impo­sa­des ales­ho­res, i les con­tra­san­ci­ons comer­ci­als en revenja, han con­tribuït a empo­brir la població a Rússia però no han evi­tat que la des­pesa arma­mentística hi seguís dis­pa­rada. Segons l’Ins­ti­tut Inter­na­ci­o­nal de la Pau d’Esto­colm, entre 2010 i 2019 va aug­men­tar un 30% en ter­mes reals; men­tre que a la UE queia la pro­porció del pres­su­post dedi­cat a defensa.

El nou para­digma euro­peu es des­plega molt ràpid. Ara sí que s’asfi­xiarà l’eco­no­mia russa, cosa que tallarà l’aixeta a l’exèrcit. Tot el con­ti­nent tem Putin. Ale­ma­nya apuja en sec el pres­su­post de defensa en 100.000 mili­ons d’euros i es fa enrere en la seva nega­tiva ante­rior de sub­mi­nis­trar armes a Ucraïna. Les neu­trals Suècia, Finlàndia i Suïssa resulta que no ho són tant davant l’amenaça del Krem­lin con­tra l’ordre de segu­re­tat euro­peu i mun­dial.

A Brus­sel·les, la crisi ha posat en evidència la fra­gi­li­tat de la posició de Josep Bor­rell, alt repre­sen­tant per a Afers Exte­ri­ors i Política de Segu­re­tat. S’ha emba­lat diver­ses vega­des amb anun­cis gran­di­loqüents de san­ci­ons o envi­a­ment d’avi­ons de guerra –sense tenir el vis­ti­plau dels estats mem­bres–. Fins i tot va amo­llar el que sem­blava que era un insult al pre­si­dent Puig­de­mont, en com­pa­rar-lo amb l’acla­mat pre­si­dent ucraïnès Zelensky. Acu­mula nous esti­ra­bots que tor­nen a situar-lo sota la dig­ni­tat del càrrec de màxim diplomàtic euro­peu.

Sense voler, i sor­tint-li el tret per la culata, Bor­rell posa el focus sobre les con­ne­xi­ons entre Ucraïna i Cata­lu­nya, Mos­cou i Madrid. Sal­vant totes les distàncies, que són moltíssi­mes, les coin­cidències són pre­o­cu­pants. Putin sosté:

• El diàleg només serà pos­si­ble si Ucraïna accepta totes les con­di­ci­ons rus­ses.

• El ucraïnesos són nazis. Naci­o­na­lis­tes. Supre­ma­cis­tes. Volen fer des­a­parèixer la llen­gua russa d’Ucraïna.

• Ucraïna no és una nació. Forma part de la nació russa.

• Als ucraïnesos els han ren­tat el cer­vell. El govern ucraïnès no és legítim.

Els mit­jans de comu­ni­cació rus­sos tenen pro­hi­bit fer ser­vir els mots guerra i invasió. A Cata­lu­nya va estar pro­hi­bit als mit­jans públics dir pre­sos polítics i exili. A un advo­cat del pres polític rus Alek­sei Navalni, ene­mic número 1 de Putin, li impe­di­ren acce­dir a la presó on està detin­gut perquè defen­sava “un extre­mista”. Altres advo­cats hi van poder entrar, però van haver de lliu­rar els seus mòbils i tau­le­tes. Les humi­li­a­ci­ons a Navalni són cons­tants. Als cata­lans tot això ens sona massa.

La segu­re­tat a Europa és indes­tri­a­ble. Si no en té l’Est, no en tindrà ningú. Ucraïna pagà el 2014 i paga ara un preu altíssim per la seva ori­en­tació vers els valors euro­peus de lli­ber­tat, democràcia i dret d’auto­de­ter­mi­nació. Mereix tot l’ajut que la UE li pugui donar. El mateix passa amb els valors euro­peus, que són indi­vi­si­bles. Brus­sel·les no pot enal­tir-los a Ucraïna i igno­rar-los a dins de casa mateix, a Cata­lu­nya. No li fun­ci­o­narà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.