Opinió

opinió

 Ni un segle més de retard

Anem amb segles de retard. Concretament, set segles. Els que van passar des que es va fundar la primera universitat de l’Estat fins que una dona va poder accedir-hi legalment. Va ser la catalana Maria Elena Maseras Ribera, que l’any 1872 es va matricular a la Facultat de Medicina de la UB després d’aconseguir un permís especial. Uns anys després, precisament el 8 de març de 1910, es va redactar la reial ordre que permetia l’accés sense restriccions per raó de sexe als ensenyaments universitaris.

Som al març de 2022, cent dotze anys després, i les dones hem passat a ser majoria a les aules universitàries a tots els països occidentals. A Catalunya som el 55% de l’estudiantat i el 59% dels graduats, amb un millor èxit acadèmic i una menor taxa d’abandonament, fins i tot en els estudis més masculinitzats. Aquest accés massiu de la dona a la universitat ha suposat un important avenç des del punt de vista dels drets humans, igualtat i justícia social. Però, segons el darrer estudi de la Unesco sobre dones a l’educació superior, l’avantatge acaba aquí, perquè tot això no és suficient per a l’assoliment de la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la societat.

Bufen vents a favor i en els darrers anys governs i organismes nacionals i internacionals han impulsat iniciatives, normatives i mandats per a la igualtat. En són exemple l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i el nou Programa Horizon Europe de la Comissió Europea, que exigeix a les institucions tenir plans d’igualtat i integrar la dimensió de gènere en la recerca per obtenir finançament. Aquests mandats ens plantegen molts reptes que ens agafen preparats. A Catalunya tenim lleis capdavanteres en matèria d’igualtat i també un compromís polític del Govern. Hem estat pioners en polítiques d’igualtat a la universitat i el paper de la Comissió Dones i Ciència, que treballa des del 2005 en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha estat clau. La Comissió ha estat reconeguda com a bona pràctica en congressos internacionals per la feina feta, junt amb les unitats d’igualtat de les universitats catalanes. En destacaria l’impuls dels plans d’igualtat a les universitats i als centres Cerca, l’elaboració d’indicadors de monitoratge de dones i ciència, l’impuls de protocols per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista i l’LGTBI-fòbia, i la incorporació de la perspectiva de gènere en els plans d’estudis universitaris.

Tot i amb això, encara tenim molts reptes i feina a fer. Cal treballar amb compromís i determinació per eliminar els sostres de vidre i evitar la pèrdua de talent científic femení, corregir els múltiples biaixos de gènere en els àmbits d’estudi i erradicar qualsevol forma de violència contra les dones, als campus i a la nostra societat. No ens podem permetre cap més segle de retard.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.