Opinió

A la tres

Les dones i els bistecs

“Ens seguim sentint culpables quan recordem, en una reunió de feina, que hem oblidat descongelar el bistec

Par­lava amb una inves­ti­ga­dora de l’hos­pi­tal de Sant Joan de Déu quan la con­versa va virar, ni recordo com, cap al tema de la igual­tat de gènere. Va ser ales­ho­res quan ella va recu­pe­rar una frase magis­tral, res­ca­tada d’una antiga con­versa dels pares. La mare, ara mes­tra jubi­lada, li va etzi­bar al marit: “El dia que enmig d’una reunió de feina pen­sis que has obli­dat des­con­ge­lar els bis­tecs del dinar, aquell dia podrem par­lar d’igual­tat entre homes i dones.” Quanta raó. És inne­ga­ble que a poc a poc s’han anat incor­po­rant a mol­tes agen­des –públi­ques i pri­va­des– les llui­tes de les dones, com també és massa evi­dent que la plena igual­tat ens queda encara massa lluny. Hi ha indig­nació i ganes de can­viar el món al car­rer, a les llars, a l’inte­rior de cada dona, a mol­tes ins­ti­tu­ci­ons. Aquí i allà. A tots els flancs. El gran tri­omf dels dar­rers anys de la lluita femi­nista ha estat, pro­ba­ble­ment, la capa­ci­tat de reclu­tar mol­tes dones, sobre­tot joves, i d’ama­rar cada bata­lla d’una trans­ver­sa­li­tat des­co­ne­guda. Enrere que­den els temps en què la lluita per la igual­tat tenia tants sons, també tants silen­cis, que era difícil tro­bar l’har­mo­nia agra­da­ble a l’oïda. Les dones, ara, hem incor­po­rat el suport mutu –això que ara en diem soro­ri­tat– com a part relle­vant de la solució. Hem obli­gat a reno­var mol­tes mira­des, hem cons­truït una edu­cació més femi­nista, hem exi­git el nos­tre lloc als espais de poder i als mit­jans de comu­ni­cació i estem col­pe­jant amb tanta força el sos­tre de vidre que ja s’hi visu­a­lit­zen algu­nes esclet­xes. Ens hi dei­xa­rem l’ànima, amb les nos­tres filles, per erra­di­car la violència mas­clista i per ful­mi­nar l’escletxa sala­rial. Però, mal­grat l’avenç impa­ra­ble de la lluita, seguim sent el col·lec­tiu que, enmig de la feina, ens assalta la cul­pa­bi­li­tat per haver mar­xat de casa sense pen­sar abans a des­con­ge­lar els punye­ters bis­tecs. I només ens man­cava una pandèmia per accen­tuar, de nou, algu­nes diferències. Un avís: si en algun moment ha sem­blat que ens des­pistàvem, tin­gueu clar que aquí no hi ha cap dona que abaixi la guàrdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.