Un greu error de càlcul

Probablement els estrategues de Moscou, quan van planejar la seva estratègia malèfica d’envair Ucraïna, no van valorar, o van valorar poc, algunes variables dels efectes que la seva acció tindria. I com el resultat de l’aleteig d’una papallona en una part del món pot provocar un gran tifó a l’altra part, en un estat d’equilibri la incursió dels tancs russos a Ucraïna ha desestabilitzat el precari equilibri mundial. I ara, en aquest descomunal desordre, és aviat per pensar com pot quedar tot plegat, però el que sí que estem segurs és que l’ordre internacional serà molt diferent i, potser, més semblant al de l’època de la guerra freda, almenys durant força anys.

La factura d’aquesta follia de Putin serà molt costosa i afectarà tothom. Els més perjudicats, sense cap mena de dubte, seran les víctimes ucraïneses, els morts, els ferits, els desplaçats i la destrucció, ja que, en no sortir la invasió com havien pensat, els invasors practiquen les tècniques més cruels, fins i tot la dels més vils crims de lesa humanitat. Quan la bèstia esta rabiosa només gaudeix amb les orgies de sang i el patiment de les seves víctimes.

Amb tota aquesta follia s’han obert uns quants dubtes que normalment els estrategues dels serveis secrets miren d’ocultar, i és que han creat un dubte de si aquesta gran potència que pretén ser la Rússia de Putin és realment una gran potència, si se li treu l’arsenal atòmic que té de l’època de l’URSS. I un altre dubte que descobrirem d’aquí a poc temps és si el seu potencial econòmic serà suficient per enfrontar-se amb una gran part del món. Un efecte ja clar és que totes les nacions incrementaran la despesa de defensa i l’economia russa difícilment estarà en condicions de competir en aquesta escalada amb tot occident. Una cosa semblant els va passar quan l’URSS va voler competir amb Ronald Reagan en la coneguda “guerra de les galàxies”, i pocs anys després en vam veure els resultats nefastos.

Un efecte immediat ha estat que la societat ha descobert la importància d’una OTAN que qüestionava. Dues nacions tradicionalment neutrals con són Finlàndia i Suècia estarien pensant entrar a l’OTAN.

Des de la invasió, i com a conseqüència de les sancions, dilluns passat el ruble (la moneda russa) ja havia perdut un 62,1%. Una devaluació tan important en una economia que ja tenia un 8,73% d’inflació, segur que la dispararà molt més. Per intentar contenir el ruble, el Banc Central rus ha apujat el tipus d’interès del 9,5% al 20% com una mesura desesperada i ja ha començat a aplicar restriccions per treure divises tot provocant cues per treure efectiu, i els bancs han començat a tenir manca de liquiditat. Sol ser el preludi de la fallida. I la borsa encara no ha obert per por al gran desastre. El banc Sberbank ha perdut un 92% del seu valor. I la filial de Gazprom, que construïa el gasoducte Nord Stream 2, s’ha declarat en fallida.

Per altra banda, les companyies d’anàlisi i valoració de riscos han posat el deute sobirà rus, segon Moody’s, a pitjor que els bons escombraria, cosa que pot portar el país encara més a prop de la suspensió de pagaments.

I de qui parlem quan parlem de Rússia? Parlem d’una nació que té 146,2 milions d’habitants i un PIB de 1,637 bilions d’euros, menys que el Canadà, que el Brasil o que Itàlia. El PIB d’Espanya és d’1,397 bilions d’euros. Els EUA tenen 18,705 bilions i la Xina, 14,140 bilions. Si en el rànquing mundial per PIB és l’onzè país, és clar que no podem parlar d’una superpotència econòmica. I un punt que en aquest moment és molt feble, un 40% de les exportacions anaven a Europa.

La despesa en defensa oficialment és de 61,7 milers de milions, un 4,3% sobre la seva despesa total. La despesa dels EUA és de 778 milions, un 3,7% del PIB, i la de la Xina és de 252 milions, un 1,7%

Si en aquests moments les mesures preses per la comunitat internacional els aboquen a una autarquia, com pronostica el Nobel d’Economia Paul Krugaman, la seva economia podria caure un 30%. Un error de càlcul que els pot costar retrocedir dècades.