Els tacons de les hostesses

A vostès els importa que una hostessa de vol porti tacó? No és una qüestió banal. Actualment cap empresa s’atreviria a promocionar-se amb l’explícit eslògan de la Southwest Airlines dels anys setanta –“el sexe ven seients”–, quan els atributs físics del personal femení i els seus incitants vestits animaven els passatgers a viure experiències úniques a bord. Els temps han canviat i aquelles “peces decoratives amb funcions de geisha complaent” –definició de la periodista Gloria Steinem– o models de mides perfectes jubilades als 30 anys, són avui professionals amb formació homologada i capacitats específiques per desenvolupar la seva tasca, si bé perdura un biaix discriminatori pel que fa al protocol estètic d’algunes aerolínies que perjudica seriosament els drets i la salut de les treballadores, per això hem plantejat la pregunta a l’inici de l’article. Posem per cas Iberia. Maria Fernández, amb més de 30 anys de trajectòria, està recollint signatures per reclamar la rectificació de la normativa que entrarà en vigor l’1 de juny i que continua obligant les dones a portar tacons en bona part de la seva jornada laboral. Segons la companyia, els nous uniformes encarnen els valors d’avantguarda, proximitat, vitalitat, excel·lència i vocació de servei; no ho dubtem pas, però no veiem la seva incompatibilitat amb l’ús d’una sabata plana i còmoda a l’hora d’embarcar, desembarcar i caminar llargs trajectes per les terminals, una sabata que no destrossi els peus ni lesioni les articulacions. Els tacons haurien de ser voluntaris, no una imposició sexista.