Estalvia que estalviaràs

Apagar compulsivament els llums de les habitacions quan no són necessaris, mantenir els electrodomèstics desendollats mentre no es fan servir i controlar de forma sistemàtica la temperatura de l’habitatge ja sigui amb la calefacció (a l’hivern) o amb les obertures (a l’estiu). A mi, això, ja em ve de sèrie. Ho vaig mamar a casa meva des de ben petita i porto incorporat aquest hàbit allà on vaig, sigui casa meva, sigui a casa dels altres. I la raó, perfectament vàlida el segle passat i en l’actual, ha estat sempre la mateixa: estalviar tant com pugui en el consum energètic per intentar reduir l’impacte de les factures de la llum i del gas que, ja fa fos per la crisi del petroli del 1979, la crisi financera del 2008, l’associada amb la pandèmia o la que es deixa sentir pels efectes de la invasió russa d’Ucraïna, cauen cada mes, com si fossin un clatellot. Així que quan dimarts vaig sentir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, demanant-nos, amb uns gestos més aviat còmics, que abaixem el botó de la calefacció per reduir la dependència energètica del gegant rus i ajudar d’aquesta manera a la defensa col·lectiva de la UE, vaig pensar que jo, i com jo centenars de milers de ciutadans d’almenys dues generacions, hem fet la feina, no una, sinó dues vegades.