Divorcis, carnisseries i llibres

L’altre dia a la carnisseria sento la següent conversa. I la seva filla? Aiii, s’ha separat. Oh, que valenta? Valenta? El que és valent és quedar-se (quedar-se amb el marit i els fills, es referia la dona). Segons diuen les estadístiques, l’any 2021 els divorcis i les separacions van augmentar un 5,7% en complir-se un any del confinament. Conclusió: la gent se separa, inicia noves vides, canvia el seu punt de vista vital. I això està mal vist? Sí, encara hi ha una forta penalització cap al que la societat considera una separació o un divorci. En comptes de veure’s com una oportunitat sovint es veu com una gran tragèdia. “Aiii, pobrets nens”, m’imagino que encara afegiria la mare de la noia de la carnisseria. Com estan? I la seva filla? Ja se’n sortirà ella, tota sola?

Dos dies després d’aquesta conversa em cau a les mans el llibre Divorci i aventura, de Leticia Asenjo (La Segona Perifèria). Es tracta d’un llibre divertit, sí, però també d’un llibre profund i que fa pensar molt; que et fa replantejar. En aquesta novel·la la Leti, protagonista de la història, s’ha divorciat del seu marit, amb qui té dos fills, i inicia una nova etapa plena d’incerteses. En aquesta etapa hi apareixen amants, amors, homes de totes les edats amb qui viu situacions diverses. Un home incapaç de fer el dol de la seva dona, homes que repeteixen patrons vitals, que tenen problemes sexuals –quanta impotència!–, homes que no es volen comprometre i que en cap moment saben mirar endins... Ben endins. Perquè això és el que fa precisament la protagonista d’aquest llibre. La Leti mira endins, es qüestiona, aborda diferents vivències que li permeten replantejar-se qui és, què vol, quin sentit té l’amor, el sexe, o la parella. I més enllà de la parella es planteja qui és ella i quina ha estat la seva trajectòria vital. Viure per evolucionar, per ser, per replantejar-se. Visca les carnisseries!

Surto de l’establiment amb dues bosses plenes de carn i una bola de fel escalant-me l’esòfag. Em venen al cap algunes frases que he sentit milers de vegades i que se’m repeteixen com si fos un mantra. I ara? Què faràs tota sola? Com te’n sortiràs? És clar, quin fracàs. De vegades les coses no surten bé, a la vida. Una història amb tara. Que una separació és un fet traumàtic i difícil és més que evident. Ningú hi passa per plaer, per ganes de canviar perquè sí, per frivolitat pura. Però el cas és que arribats a aquest punt molt sovint una separació pot suposar un alliberament i una nova oportunitat de vida. A Divorci i aventura, la protagonista aconsegueix teixir una gran relació amb el pare dels seus fills, aconsegueix fer un grup d’amics d’aquests que et sustenten la vida, aconsegueix conèixer la realitat masculina i de passada preguntar-se pel plaer i el sexe femení..., un gran desconegut, encara. No es tracta d’oportunitats, tot això? Oportunitats per conèixer-nos a nosaltres mateixes?

Mentre em dirigeixo de nou a la carnisseria em ve al cap un dels fragments del llibre que em fan riure i sobretot pensar. La protagonista, després de mil fracassos amorosos –fracassos o vivències, segons com es miri–, decideix apuntar-se al Tinder per buscar parella. La seva filla li diu que escrigui “Mama de día y fuego de noche”; que així segur que triomfarà... Amb aquesta frase ressonant-me al cap entro a la carnisseria i m’encaro a la següent conversa. I la seva filla? Oh... ara es vol separar? I què farà ella tota sola? Jo estic a punt de contestar que no, que no es tracta de cap fracàs, que és una oportunitat per créixer... quan sento que les veus de totes les ancestres em tornen a assetjar. Quin fracàs, pobrets nens. I ara què farà, ella tota sola? En un impuls em miro les dues dones i els responc que no, que la seva filla s’ho haurà passat molt malament, però que els canvis poden ser grans oportunitats, i que... i que “posi’m dos bistecs de vedella, sisplau”. Perquè com apunta la Leticia Asenjo en aquest llibre: de fracassos a la vida n’hi ha, i tant, però la vida... la vida també pot ser una gran aventura!