Blair

Ahir, en Tony Blair va anunciar formalment que presentarà la dimissió a la reina el proper 27 de juny per deixar pas a en Gordon Brown. S’acabaran així els 10 anys de mandat d’un home que va arribar al poder en mig d’una increïble popularitat i que el deixa quan l’opinió pública britànica li ha girat l’esquena. Participar a la guerra de l’Iraq al costat dels Estats Units és segurament la decisió que li ha fet perdre més suport popular, però ahir en l’acte de comiat a Sedgefield va mantenir-se ferm: “Us demano que accepteu una cosa: amb la mà al cor, vaig fer el que creia que s’havia de fer”. Segur que les seves paraules no convenceran els britànics i que l’Iraq serà sempre la creu dels deu anys de govern Blair, però fóra profundament injust no recordar el balanç extraordinàriament positiu que presenta en altres camps.

Segle XXI
En Blair va remarcar que la Gran Bretanya “se sent confortable al segle XXI, orgullosa del seu passat, confiada en el seu futur”. Les claus de la transformació del país en els darrers anys són una política econòmica orientada al creixement, la creació de llocs de treball i la defensa del mercat. Un altre eix fonamental ha estat la reforma de l’Estat de benestar i dels serveis públics promovent la responsabilitat individual i la gestió amb criteris empresarials. La seguretat ha ocupat també un paper prioritari en la seva agenda. Finalment, la devolució de competències al País de Gal·les i Escòcia i el procés de pau a Irlanda del Nord justificarien totes soles els 10 anys de mandat de Tony Blair.

L’anti-Blair
A l’esquerra europea, en Blair representa exactament el contrari del que representa en Rodríguez Zapatero. La responsabilitat d’en Blair aguantant les trompades a l’Iraq contrasta amb la fugida organitzada per en Rodríguez Zapatero. La coherència d’en Blair i la tossuderia per tirar endavant les reformes en què creu, contrasta amb la volubilitat del líder socialista espanyol. L’èmfasi que sempre ha posat en Blair en l’esforç i la responsabilitat dels ciutadans, contrasta amb la tendència al gratis total d’en Rodríguez Zapatero... No cal que segueixi. Segur que vostès ja se n’han adonat. A mi m’agrada en Blair. El trobarem a faltar.