D’Ucraïna al Mume

Vivim dies de desesperació, de desassossec, d’ansietat, de por... Ens costa creure el que està passant en el cor de la vella Europa no tan lluny de Girona. La impotència davant el desastre que està provocant l’atac rus es tan gran que molta gent emprèn iniciatives aïllades de bona fe per mirar d’ajudar els refugiats, però que generen dubtes. Sobretot, perquè des de fa anys vivim amb apatia el desastre humanitari de la Mediterrània, on els morts es compten per milers i els refugiats que aconsegueixen arribar als bots es consideren ciutadans de tercera classe, sovint sense drets elementals. Per què no hi ha hagut aquesta solidaritat amb els centenars de milers de sirians que han fugit del seu país per la guerra civil? El drama sirià no ens commou prou per fer el gest d’acollida? Els sirians no són persones com els ucraïnesos, com nosaltres? Les conseqüències de la guerra són devastadores i només cal conèixer unes pinzellades de la història d’Ucraïna per veure que el destí no els ha acompanyat gens. Els europeus hauríem de saber quin paper hem de tenir, perquè les polítiques dutes a terme amb els auspicis dels Estats Units i l’OTAN són un autèntic fracàs. Putin és un egòlatra injustificable i condemno la invasió, però aquests dies m’estan sorprenent pretesos intel·lectuals progressistes que de fet ens diuen que no hem sabut tractar els russos. O el galdós paper de la CUP al Parlament. Putin s’ha eternitzat en el poder i fa enyorar els anys del glasnost i la perestroika de Gorbatxov. És un mandatari autoritari que porta el seu país a la catàstrofe i també ens hi porta a tots nosaltres, que som incapaços d’aturar aquesta sagnia. Als anys noranta ja no vam saber neutralitzar les guerres fratricides a l’antiga Iugoslàvia i en el segle XXI ens trobem davant l’amenaça pertorbadora d’un daltabaix nuclear. A Europa falten líders que sàpiguen negociar i posar fi a aquest malson.

Mentrestant, és molt instructiu visitar el Museu Memorial de l’Exili (Mume) a la Jonquera, perquè ajuda a la reflexió i a entendre d’on venim. És una mostra de conservació i divulgació del llegat de l’exili i de la diàspora catalana i republicana. El Mume parla d’altres desplaçaments forçats, de migracions i èxodes, i de la persecució de les persones a causa de les seves idees. Fins al 27 de març hi ha l’ exposició Carmen Castillo. Una exiliada xilena, molt recomanable.