Necessiten millorar

Tres jornades de vaga docent aquesta setmana i força seguiment el primer dia de protesta. I amb la reducció de sou per als mestres que implica, perquè hi ha tres dies més convocats de vaga aquest març. Els sindicats de mestres podrien semblar insolidaris o corporativistes a l’hora de convocar-la, perquè la societat coincideix que les vacances escolars d’estiu esdevenen encara massa llargues, però la manca de diàleg de la conselleria que encapçala Josep Gonzàlez-Cambray ha estat la gota que ha fet vessar un got que estava ja massa ple. Les direccions i els centres han entomat massa responsabilitats amb la pandèmia, canvis de protocols, modificacions en les comunicacions de la covid, nous currículums, etc., canvis que en alguns casos es modificaven d’un dia per l’altre. El malestar i menysteniment a la seva feina, combinat amb l’anunci unilateral i sense passar pels òrgans de debat –no de decisió– docents de l’avançament del calendari, ha generat una protesta com feia dècades que no es produïa a Catalunya. El govern n’hauria de prendre nota, i hauria d’haver accelerat primer els processos d’assignació de mestres i de planificació del curs –que es fan a darrera hora per estalviar dies de salari– abans que anunciar l’avançament.

Tampoc els sindicats no haurien de caure en l’immobilisme oposant-se a una mesura de conciliació de país. El nyap de la conselleria no haurien de contestar-lo els docents equivocant la resposta i convertint la protesta en una oposició al nou calendari o a la retallada de les vacances, com ha semblat en algun moment. Demanar ajornar un any el nou calendari per falta d’adaptació, quan es va proposar al febrer, no és defensable. Com no ho seria seguir absents de la taula de negociació, més i tot amb l’èxit sindical d’ahir. Si ambdues parts s’entossudeixen en l’error, acabarà pagant-ho el sistema educatiu, que ja coixeja per mals acords com el de la sisena hora, que la pública va acabar descartant per pressupost i la concertada ha conservat amb quotes.