Polisintonia

Avui dia han que­dat enrere fra­ses com ara: “No, miri, és que jo tinc una sola pare­lla i me l’estimo i tal.” Ara la cosa s’ha mul­ti­pli­cat cap a una vari­e­tat infi­nita d’opci­ons sexu­als. Una poli­sin­to­nia amo­rosa amb llen­guatge propi que els car­ques no aca­bem d’apren­dre’ns de memòria. Hi ha per­so­nes del gènere fluid que agra­ei­xen que ens hi diri­gim amb el pro­nom elle. Una dona pot tenir una “pare­lla prin­ci­pal mas­cu­lina” amb un “acord de fluids” i una “relació de llarga distància” amb una noia bise­xual. Un home pot ser el vèrtex d’una relació amb un noi gai i començar-ne una altra amb una noia hete­ro­se­xual que, al seu torn, té una pare­lla monògama. Per ara. O una dona que per­tany a un “grup de fide­li­tat” amb el qual manté “rela­ci­ons ase­xu­als poli­a­mo­ro­ses en paral·lel”. O una noia que està en una “xarxa de rela­ci­ons pon­de­ra­des” i alhora prac­tica trios amb un noi i una noia. O els amants de la “poli­sol­te­ria”, interes­sats en el “món pan­se­xual”, on el que atrau són les ànimes de les per­so­nes però el que més motiva són les rela­ci­ons BDSM. Anem que­dant obso­lets els indi­vi­dus que apos­tem per l’1+1=2, que esti­mem una sola per­sona i ens hi dedi­quem a temps com­plet, que no volem man­te­nir acords de fluids amb ningú. Pot­ser estem fets d’una altra pasta, ni millor ni pit­jor. Jo, per exem­ple, no m’ima­gino en cap de les tes­si­tu­res ante­ri­ors. Dec ser molt incapaç de tenir una pare­lla mas­cu­lina men­tre em trinco una noia i alhora faig trios o quin­tets amb altra penya. Em con­fon­dria de noms i m’explo­ta­ria el cap. O pit­jor: dei­xa­ria de ser jo, algú a qui li agrada anar pujant gra­ons amb un sol paio. Si pot ser, que tin­gui els ulls des­perts, les mans gros­ses i una idèntica manera d’enten­dre l’amor.