Els pobles del costat

Segons un reportatge del Daily Herald de Glasgow, el 7 de març a Ucraïna, prop de Sumi, dos escocesos (paisatgistes de professió) que hi havien viatjat per evacuar refugiats van topar amb un comboi de tropes russes, que els van obligar a aparcar a la cuneta durant dos dies durant els quals els apuntaven amb fusells, els robaven el tabac, el menjar i els mòbils, i van disparar contra els pneumàtics del seu cotxe. És una petita mostra de l’estat d’ànim –agressiu, rapaç– dels soldats russos a Ucraïna. Segons The Guardian, la situació als pobles és molt pitjor: quan els russos hi entren, llancen granades de mà al llarg dels carrers i disparen contra les finestres. Per exemple, a Anríivka, prop de Kíiv, el 8 de març un home va perdre una cama (a causa d’una granada) i va morir de la ferida; un altre home, que va sortir al carrer mans enlaire, va ser apallissat i executat allà mateix, davant dels ulls de la seva germana; una dona va veure com van matar el seu home i un veí seu. Un altre home va ser afusellat mentre trucava a la seva família per dir que encara era viu. Una família que va decidir marxar en un cotxe al qual havien enganxat fulls de paper que portaven la paraula Nens va rebre diversos trets. És lògic que els mitjans de comunicació internacionals es concentren en les atrocitats més espantoses: els bombardejos contra les poblacions civils a les grans ciutats; però el que està passant als pobles potser dona una idea més clara de la mentalitat dels invasors. Segons un veí d’un poble proper a Anríivka, els russos llancen les granades perquè pensen que tothom té còctels molotov i maten els homes d’edat militar per si de cas; és a dir, lluny de pensar que els ucraïnesos són “germans”, els veuen tots com uns enemics en potència. Una cosa és segura: si ja no ho són, després de rebre una visita d’aquests soldats de Putin, ho seran sense cap mena de dubte.