Fotos que fan la volta al món

Són imatges que fan la volta al món segons el tòpic periodístic. Fa pocs dies ens va commoure una dona ucraïnesa en avançat estat de gestació rescatada de l’atac a la maternitat de Mariúpol enmig d’una escenografia d’edificis bombardejats, de runa i fum, una dona que no va sobreviure i que ja s’ha convertit en poderosa icona de la brutalitat de Putin. Però aviat el món s’oblidarà d’ella com es va oblidar d’aquell nen de 3 anys, Aylan Kurdi, fugitiu de la guerra de Síria que el 2015 aparegué mort en una platja de Turquia i que durant uns dies representà la part més dramàtica de la crisi dels refugiats: la dels ofegats al mar –incomptables milers– als quals es nega el dret a una via legal i segura d’acollida. Uns són cadàvers útils per remoure consciències i sant tornem-hi, que no ha estat res!, ara amb la ciutadania indignada, ara espantada, ara noquejada d’impotència i sobrepassada per nous horrors que fan la volta al món. D’altres són cadàvers perduts en la travessia, damunt la sorra i sota l’aigua o en camps de concentració a l’altre costat de la frontera, sepultats d’indiferència. Mentrestant –diuen que sap més el dimoni per vell que per dimoni– miro les ciutats derruïdes i sento el so de la calculadora de qui es menjarà el pastís de la seva reconstrucció, que és el mateix o un familiar pròxim de qui fa negoci fabricant armes per la nostra protecció, que és el mateix o un familiar pròxim de qui les ha enviat a Síria i al Iemen i al Sudan; que és el mateix o un familiar pròxim de qui instal·la sistemes de blindatge per impedir l’entrada dels Aylan de la història.