La Catalunya rural
Tots tenim consciència que Catalunya i la majoria de països desenvolupats tenen una petita part del seu territori ocupat per zones urbanes. O sigui, ciutats i pobles d’un cert gruix. No tenim tanta consciència del fet que si la pagesia –un nom molt digne– abandonés la majoria del territori que ocupa ens trobaríem un país amb àmplies zones abandonades, pel fet de no rebre les atencions d’una classe social que té com a objectiu treballar la terra i treure’n la major producció possible.
A Catalunya, la pagesia autèntica, o sigui la que treballa la terra, no es pot classificar dintre d’una classe social adinerada o rica. A diferència d’algunes zones de l’Estat espanyol, i gràcies a l’aplicació d’alguns principis del dret romà que permetien al pagès triar el conreu que desitjava, a Catalunya aquesta classe social s’ha mantingut històricament sense passar gana, en un règim correcte de viabilitat, però no ha tingut possibilitats de pujar en l’ascensor social com a resultat d’una estructura capitalista que els permetés crear una fortuna.
La Generalitat de Catalunya té bona part de les competències sobre les activitats agrícoles. Cal precisar, potser, que entenem per agricultura el conreu de plantes i al mateix temps la ramaderia que va des dels conills i les gallines fins als porcs i les vaques.
La conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural –un nom molt llarg que es pot reduir a la seva web: Agricultura.gencat.cat– és la responsable del que s’hi fa o s’hi deixa de fer, de com es fa i de com no es fa. D’acord amb l’Estatut d’Autonomia i la tradició, s’ha creat una estructura de les activitats agrícoles, repartida en uns esglaons de competències i responsabilitats dels pagesos i dels funcionaris de la Generalitat. Aquesta estructura, o escala de responsabilitats, comença actualment amb la consellera i, des d’aquí, hi ha diverses branques de funcionaris que tenen tracte directe amb ella i un seguit de funcionaris intermedis, fins a arribar als que estan vinculats directament amb el pagès productor. La situació actual dona més responsabilitats als funcionaris que figuren al mig d’aquesta escala que no pas al pagès, el qual queda molt allunyat dels principals responsables de la direcció de la conselleria.
Potser seria bo que tots, pagesos, funcionaris intermedis i la direcció de la conselleria, estiguessin més units per conèixer els problemes de cada nivell i poder realitzar una actuació ben lligada. En l’actualitat, el pagès té dificultats per conèixer les directives de la conselleria, que potser no li arriben de la manera correcta pels diferents nivells de l’estructura. La millor estructura és aquella que es caracteritza per la seva senzillesa i per un treball coordinat. A la conselleria d’Agricultura, les figures bàsiques són el conseller i el seu equip i el pagès. Hauríem de procurar reduir el protagonisme de les altres figures i que la seva feina consistís a connectar les dues figures principals, per assegurar que dos més dos sumin sempre quatre i no tres i mig.
La població urbana, majoritària a Catalunya, hauria de tenir un coneixement del món rural més complet i més profund del que té ara. És el pagès qui coneix la vida i els problemes que creen les bestioles i les plantes. Després, l’urbanita es menja la carn, la fruita i el pa sense el més mínim record per les persones que han fet possible el plat que menja.
