Quan el criat es creu senyor

A Django desencadenat, de Tarantino, apareix Stephen, guardià dels interessos de l’amo, que acaba assimilant la ideologia de la classe dominant. Hi ha una escena en què Stephen entra cridant: “Ha vist, amo? Aquest negre té un cavall!”, davant el que sembla una transgressió dels rols establerts. I l’amo li diu: “I tu..., vols un cavall, Stephen?”, pregunta a la qual respon: “Per què vull jo un cavall? El que vull és que ell no el tingui!” Hi ha sectors independentistes –ERC– que van aprovant-ho tot o gairebé tot al govern espanyol pensant que un dia els farà cas. Però l’únic que ha aconseguit és un 25% contra la immersió lingüística i refermar pactes que resten competències adquirides. Sectors que com l’Stephen no tenen miraments en carregar contra els seus avalant les tesis de l’amo. Perquè quin problema hi hauria si Catalunya hagués parlat amb l’entorn de Putin? El 2006 el president rus va visitar Madrid i va ser rebut per Zapatero; Macron el va rebre el 2019, i Merkel s’hi va entrevistar el 2021. Em sorprèn que ERC digui que no es reuniria amb governs no demòcrates. Que ara resulta que ho és, l’Estat espanyol, en relació amb els nostres drets com a nació?, o amb els del poble sahrauí? Fa un mes, sobre la invasió russa d’Ucraïna, Pedro Sánchez va dir que “constituïa una violació flagrant del dret internacional” i que el govern espanyol estava compromès amb la legalitat internacional. Molt compromès no deu estar-hi, saltant-se-la amb el Sàhara, ja que l’ONU ha reconegut expressament el dret del poble sahrauí a la seva lliure determinació, que ha de fer-se a través d’un referèndum d’autodeterminació en què participin els sahrauís i només ells. I ERC encara confia en Sánchez!