França i Catalunya, cultura i idees

Si Ségolène Royal hagués gua­nyat, ni Zapa­tero ni Mon­ti­lla no ho podien haver usat en bene­fici propi. Royal sem­pre va rebut­jar crear un front popu­lar com el d’aquí. La diferència és cab­dal.

A més, ara la majo­ria de diri­gents soci­a­lis­tes fran­ce­sos impu­ten a Royal haver estat massa esco­rada a l’esquerra, mal­grat estar-ho molt menys que la pare­lla caso­lana esmen­tada.

Mirant-ho super­fi­ci­al­ment, podríem dir que això asse­gura pro­pe­res der­ro­tes soci­a­lis­tes aquí. Però això no és gens clar. Tenim una dreta espa­nyola deli­rant i un cata­la­nisme mode­rat que pot admi­rar Sarkozy, però quant a clare­dat con­cep­tual avui n’està molt lluny, men­tre sem­bla que demà pot­ser n’estarà encara més.

F.A. Hayek va escriure: “Gua­nyeu la bata­lla cul­tu­ral, gua­nyeu la bata­lla de les idees, abans de gua­nyar la bata­lla política”. Ell era austríac, després britànic i sem­pre libe­ral. Nosal­tres no sabem què som –un fet nou, pro­vo­cat per la poli­ti­que­ria–, men­tre que de libe­rals aquí n’hi ha molts menys que fins i tot a França, que ja és dir.
Gràcies a una con­se­lle­ria que cínica­ment en rep el nom, aquí no tenim cul­tura, crus­pida per les sub­ven­ci­ons. Per haver patit polítics que es con­si­de­ra­ven ideòlegs, tam­poc tenim idees. Quant a bata­lles polítiques, són meres cridòries tavernàries.

A hores d’ara l’apa­rell de pro­pa­ganda de la Gene­ra­li­tat i de l’Ajun­ta­ment –la peça senyera del qual és TV3– ja està tre­ba­llant per defor­mar-nos el que ha pas­sat a França. Són capaços de tot.