L'enorme por a l'abstenció

La por es palpa als actes electorals. L’han escampada en la intimitat els responsables del PSC i de Convergència i Unió. Una por al descrèdit, una vegada més, perquè, segons diuen entre espantats i atemorits, podria haver-hi una gran abstenció. Al voltant del 50 per cent.

L’abstenció dels cansats. Ells en tenen una gran part de la culpa. A Espanya el PSOE i el Partit Popular han parlat de l’ETA. Bàsicament han fet campanya etarra. Aznar, l’ariet amb melena, ha anunciat una nova guerra civil.

Els dos partits, a instàncies bàsicament del PP, han volgut convertir unes municipals en unes primàries de les generals que s’haurien de fer al març. Perquè se’n refoten, dels ajuntaments, i després afirmaran que han après la lliçó fins a l’endemà, que l’oblidaran.

A Catalunya els grans partits les han vistes, aquestes eleccions, com una revàlida. Aquí tenim política pròpia. Quina alegria. No fem primàries sinó revàlides. Es tracta, doncs, de demostrar que el tripartit l’encerta o que l’espifia. Enhorabona. Els dirigents intueixen que la gent està cansada. Per això tothom parla de canvi. El gran canvi. Marededéusenyor.

Però, a l’hora de les grans proclames, res no canvia perquè diumenge els electors sembla que hagin de decidir els integrants del Parlament i no pas els dels consistoris. Hi ha por perquè els partits saben que amb el pecat portaran la penitència. El pecat del discurs equivocat i la penitència abstencionista. Si només vota el 50 per cent de l’electorat, els partits petits faran l’agost. Aniran a urnes els més militants. És possible que entri als ajuntaments una fauna de pèl exòtic a defensar causes eternament oblidades i estranyes revolucions encara pendents.

Encara la cosa pot tenir una certa gràcia. I una incerta glòria.