Sorolls ambientals a Barcelona

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha publicat un nou informe relatiu al soroll ambiental i els seus efectes sobre la salut i la qualitat de vida a la ciutat. Amb molta probabilitat els resultats són extrapolables als de qualsevol ciutat catalana d’una certa dimensió.

Segons la UE, el soroll és el segon factor ambiental amb més impacte sobre la salut, després de la contaminació atmosfèrica. El soroll excessiu ens afecta el benestar emocional, sociològic i social i augmenta el risc de patir una molèstia intensa, trastorns del son, entre altres. L’OMS considera perjudicials per a la salut nivells de 53 dB Lden (nivell ponderat dia-vespre-nit) i 45 db Ln (nit). Els resultats que s’obtenen de la mesura posen en relleu que el trànsit rodat és, amb diferència, el primer causant de la contaminació acústica excessiva: afecta més de la meitat de la població (un 57%). La meitat dels barcelonins perceben que el seu barri és molt sorollós, per bé que hi ha barris més afectats que altres (el lideratge és de l’Eixample i de Ciutat Vella per l’oci nocturn). I també quantifica que un 13% dels barcelonins pateixen “molèstia intensa” al soroll, 60.000 pateixen trastorn greu del son, i que el soroll pot estar contribuint a 130 morts anuals. El segon focus de l’excés de soroll és l’oci nocturn. Només afecta un 3% dels barcelonins. Algú pot pensar que és un percentatge molt baix, i té raó, sobretot si qui ho diu pertany al 97% que no està afectat. En aquesta línia d’afectacions minoritàries, hi he trobat a faltar la referència a dues fonts de soroll: de dia (i de vegades també de nit) el soroll dels pipicans o àrees d’esbarjo per a gossos, i de nit, el dels camions de recollida d’escombraries i de neteja de carrers. Segurament que percentualment afecten molt poca gent, però millor que el lector no les hagi de patir.