Les dones també hi eren

van acabar a la banqueta, denunciats pels seus veïns, perquè havien ocupat càrrecs a l’Ajuntament durant la República o havien estat caps visibles de la Unió de Rabassaires o, simplement, perquè no anaven a missa o havien despertat enveges al poble. Dels 37 condemnats, el Departament de Justícia ha aconseguit la nul·litat d’un total de 36 sentències que es considera provat que provenien d’una motivació de repressió contra la dissidència política.

del document de nul·litat de les sentències als familiars de 30 dels condemnats que van assistir a l’acte de diumenge i, entre aquests 30, les de tres dones: Francesca Massana, Maria Ollé i Emília Ros, represaliades pel règim, “sovint les grans oblidades dels actes de recuperació de la memòria”, va reconèixer Ciuró, en referència a les dones oblidades de la guerra. Perquè en aquests actes es parla dels brigadistes, dels soldats al front, de republicans enterrats en fosses comunes... Però ens oblidem que, en tot aquest procés, les dones també hi eren. I també actuaven.

les germanes, les àvies van patir en primera persona la repressió. No només les milicianes republicanes que es van armar i van anar al front tot just quan va esclatar la guerra, sinó moltes altres dones que van lluitar des de la seva posició per mantenir vius els valors de la República, posant-se al capdavant de les cases per assegurar el menjar als fills, ajudant econòmicament a falta del germà o ocupant els llocs a les fàbriques quan els homes marxaven al front. I, també, en ocasions, jugant-se la pell per amagar les persones que el règim perseguia o participant en línies de contraban per assegurar el menjar o les armes a qui les necessités o donant la cara per veïns i plantant cara a l’exèrcit quan anaven a buscar persones i menjar a les cases. Però les dones no només van ser fonamentals durant el conflicte bèl·lic, sinó tamb i sobretot, un cop acabada la guerra, quan els guanyadors van imposar una nova manera d’entendre la vida política i, al cap i a la fi, la vida.

les feministes havien començat a veure els seus drets reconeguts, començant pel del sufragi universal i tot el que això comporta: un principi tan bàsic i senzill com que, si una dona pot votar, els partits li han d’oferir alguna cosa que pugui fer decantar el seu vot. Però si, durant la República, les dones s’havien sentit políticament cridades, després de la guerra van veure com se les abocava a ocupar el paper de silenci i submissió que imposaven les normes del bàndol guanyador. És aquí, en l’educació de proximitat als fills, en la discreció, en el manteniment dels valors, on les dones van jugar un paper cabdal de transmissió.

va lliurar diumenge el certificat de nul·litat del judici a tres veïnes de Subirats que van ser jutjades injustament pel règim franquista juntament amb 52 veïns més. A la banqueta hi havia dues dones més. El Departament encara no ha pogut aconseguir la nul·litat d’aquestes dues sentències, però els veïns més grans de Subirats saben que aquestes dones van ser encausades per motius polítics, saben que van ser represaliades per la seva ideologia i per no haver combregat amb el règim i confien que arribarà el moment que una nova normativa posarà negre sobre blanc les injustícies d’una llei d’amnistia que només és la llei de l’oblit. I, enmig de l’oblit, l’oblit de tantes i tantes dones que van haver de lluitar durant la guerra i després de la guerra, soles, i en silenci per tirar endavant un país.