La violència que atrapa els joves

Entre el 25 i el 27 de març hi ha hagut 87 assassinats a El Salvador. La policia diu que han estat comesos per membres de les maras o bandes de joves dels barris desafavorits, i encara que l’autoria no s’ha pogut comprovar en part dels casos, el president, Nayib Bukele, ha declarat l’estat d’excepció, i això significa: suspensió de les garanties constitucionals, autorització de l’ús excessiu de la força, assetjament i vigilància digital a periodistes i defensors dels drets humans, escorcolls indiscriminats, detencions arbitràries i exhibicions davant les càmeres de sospitosos que “ja no veuran més la llum del sol” (ha declarat Bukele). En un moment en què tothom es pregunta quins acords –secrets– s’han trencat en la relació entre les diferents maras i el president que tant havia presumit de pacificar el país, la investigadora i psicòloga salvadorenya Candy Chévez recorda que, tot i els acords de pau del gener del 1992, els governs neoliberals no van fer front als problemes derivats de la marginalitat i la injustícia social, sinó que es van formar nous territoris d’exclusió totalment estigmatitzats en què la dreta va practicar mesures de seguretat basades en l’empresonament i l’extermini de joves, una part dels quals van reaccionar creant les bandes, que ara n’apleguen uns 70.000. A El Salvador els joves (un 30% de la població, en un 50% han nascut en la misèria) són un dels grups més afectats per la violència, tant en la seva condició de víctimes com de victimaris. Atrapats sense sortida, això potser ho tapa i ho reprimeix, però no ho resol un estat d’excepció.