Opinió

Raça humana

Una orquestra per la llibertat

“Que trist”, diu una lectora, respecte a l’article d’ahir que explicava com la violència s’acarnissa contra els joves dels barris més degradats d’El Salvador, víctimes i botxins d’ells mateixos bo i portant a l’extrem la desesperada pugna de pobres contra pobres que estimulen els règims autoritaris per presentar-se com a salvadors d’una causa que mai afavoreix el poble per més que l’invoquin. Sí, molt trist humanament i políticament, un despropòsit que obliga a l’esforç titànic d’anar reconstruint allò que es destrueix en un bufar i fer ampolles. I ho fan, de reconstruir-ho, i és bo reconèixer-ne el valor, l’associació Tiempos Nuevos Teatro, que treballa l’art i la cultura com a eina d’inclusió dels col·lectius més vulnerables, entre els quals dones d’entre 14 i 23 anys tancades en centres penitenciaris per delictes vinculats amb les maras. Són joves nascudes en barris marginals controlats per les bandes que no han tingut cap altra opció que acceptar la seva protecció i integrar-s’hi o emigrar cap al nord que les rebutja. Condemnades, sense defensa i sense futur, han trobat en l’entitat esmentada una oportunitat. Quina? La formació d’una orquestra de cordes que les ha animat a portar una vida diferent –més de cent han actuat a la Gran Sala del Teatre Nacional– i que ha contribuït a inserir-les en un món del qual mai havien format part. En sortir de la presó n’hi ha que han trobat feina i algunes han entrat a la Universitat. Les seves històries es coneixen poc o no es coneixen gens i s’aguanten per un fil que obstinadament trenca la violència i que obstinadament també es torna a cosir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.