Corrupció? Jo no en sabia res!

Des del maig del 2003, quan Tamayo i Sanz, escollits parlamentaris del PSOE a l’Assemblea de Madrid, van abstenir-se en la votació definitiva que hauria d’haver fet president Rafael Simancas i tret el Partit Popular del poder, sempre s’ha donat la mateixa excusa: “Corrupció? No en sabia res!” Recorden Esperanza Aguirre? Una crossa que han fet servir els diferents líders conservadors, des de l’esmentada grande de España fins a Mariano Rajoy, passant per Rita Barberà o Francisco Camps; sempre són els altres! I es va tancant el cercle. És significatiu que per primer cop a la història el responsable del primer partit de l’oposició denunciï un cas de tràfic d’influències i malversació protagonitzat per un familiar molt directe d’una subordinada (Casado-Ayuso) i hagi de deixar el càrrec. I que ara que s’ha descobert la jugada dels nous Rinconete i Cortadillo –Luis Medina i Alberto Luceño–, els empresaris lucrats amb la compra de material sanitari en els temps més durs de la pandèmia, l’alcalde de la capital Martínez Almeida es fa l’orni quan és el seu cosí qui ha donat el contacte. En el saqueig de fons públics, la simbiosi entre aristòcrata amb influències i habitual de la crònica rosa (Luis) i emprenedor amb pocs escrúpols i moltes fàbriques a la Xina (Alberto) ha funcionat des de temps immemorials: Joan Carles i la comissionista Corinna, el marquès de Villar Mir i el seu gendre Javier López Madrid. No ens estranya; la corrupció és el ciment que cohesiona el poder d’una determinada elit que controla Madrid i vol dominar l’Estat com aquell qui no en sap res.