opinió
Germandat Mundet
Acaba de celebrar el seu 88è aniversari i la Germandat Arturo Mundet de Sant Antoni de Calonge és més viva que mai. Us poso en antecedents. Arturo Mundet va néixer a Sant Antoni el 1878, en una família que tenia una empresa surera que va arribar a ser una multinacional. Va fer fortuna i va ser especialment generós amb el seu llegat als territoris de la seva vida: Mèxic, Nova York i Sant Antoni. El 1934 crea la germandat, amb vocació sanitària i social per atendre, en aquests àmbits, les necessitats de la gent de Sant Antoni. L’any 1948 compra un edifici perquè sigui el centre recreatiu, que és on avui trobem el restaurant i el teatre Mundet, afegint als seus serveis una clara vocació de promoció cultural.
La germandat creix i evoluciona amb el suport del seu fundador; després de la seva mort, i durant un temps, la família Mundet segueix fent aportacions per a la millora de serveis i instal·lacions.
El 2014 l’assemblea de socis acorda que s’acabi l’etapa de “mútua de socors” i es decideix que l’entitat segueixi al servei del poble; és el 2016 que s’inscriu al registre d’associacions de Catalunya com una entitat de caire benèfic, social i cultural sense afany de lucre.
Arribem al moment actual, en què un equip de persones increïbles configuren la junta de la germandat. Treballen amb compromís i dedicació per mantenir els valors de l’associació i també per oferir al poble activitats culturals i socials d’interès.
Als voltants del 9 d’abril, data del naixement d’Arturo Mundet, la germandat celebra la seva festa anual i us ben asseguro que aquest any l’han feta grossa! Van començar el dia 2 d’abril al teatre Mundet amb una funció solidària per els refugiats d’Ucraïna, per seguir, al local social (c/ Sant Antoni, 165), amb una conferència sobre el respecte, la presentació d’un llibre i una exposició fotogràfica, i acabant, el Diumenge de Rams, amb la 1a Marxa Mundet a benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple, que va ser tot un èxit.
Quina sort tenim de gent com vosaltres, Glòria, Likus, Xicu, Lluís, Albert, Josep, David i les dues “Mari”, que amb seny, voluntat i generositat treballeu fora d’hores per fer millor la vida de tots els que viuen o som de pas per Sant Antoni. Ens retrobem a l’Espigó de l’Amistat. Per molts anys!
