Liderar la incertesa

Amb la inflació esca­lant cims mes rere mes, els esca­ra­falls escan­da­lit­zats de les esquer­res al govern espa­nyol sobre l’extrema dreta no són sufi­ci­ents per parar-la a les urnes. Més quan els soci­a­lis­tes han evi­tat aïllar-la de bon prin­cipi, a Cas­te­lla i Lleó. Un 41,6% d’elec­tors tenen intenció de votar les dues dre­tes, superant l’actual exe­cu­tiu espa­nyol. Mal­grat que queda encara par­tit, la crisi econòmica ens bufa rere les ore­lles i la reno­vació al cap­da­vant del PP donen aire a les espe­ran­ces de Feijóo d’entrar a La Mon­cloa recu­pe­rant part del vot per­dut en mans de Vox i –si no fos sufi­ci­ent– pac­tar-hi. Vox cen­tra elec­to­ral­ment el PP, però la distància ideològica entre els dos és rela­tiva.

La decepció pro­funda amb la política d’una part subs­tan­cial de l’elec­to­rat euro­peu abona, des del 2008, el camp al popu­lisme. És la falta de valen­tia de les esquer­res en plan­te­jar i fer efec­ti­ves res­pos­tes el que acaba deri­vant en ràbia. Gua­nyen governs que fan ban­dera del retrocés en l’asso­li­ment de lli­ber­tats i d’un repar­ti­ment més injust del benes­tar. Aquesta mateixa set­mana ens ho ha mos­trat les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, que han arros­se­gat els par­tits sistèmics a dreta i a esquerra. Ante­ri­or­ment i davant la incre­du­li­tat gene­ral, Trump s’eri­gia en por­ta­veu dels qui menys tenen i de les cada cop més empo­bri­des clas­ses mit­ja­nes. No és sen­zill, però a l’esquerra li és impe­ra­tiu dei­xar-se estar d’eslògans buits de con­tin­gut. Deter­mi­nar-se a fer trans­for­ma­ci­ons estruc­tu­rals que gene­rin de nou espe­rança i ser­vei­xin per millo­rar la vida dels ciu­ta­dans en aquesta època de pors i incer­te­ses.