opinió
‘Creativació’ o extinció
El somni de Narcís Lagares continua tot fent evolucionar el sector alimentari
Fa gairebé 51 anys, el 26 de maig del 1971, Narcís Lagares va posar la primera pedra d’un somni que consistia a crear alguna cosa pròpia, que transcendís i que li permetés guanyar-se la vida. Va néixer Metalquimia, empresa que culmina l’any del cinquantenari amb la inauguració d’una nau de fabricació d’equips 4.0 per elaborar productes alimentaris alternatius a Palol de Revardit. De Besalú en va sorgir la idea i a Girona es va consolidar l’empresa, que es va expandir a Palou. Dimecres, Josep Lagares, president executiu, i el seu germà Sisu acompanyaven el pare i les autoritats contents per la inauguració, però sobretot perquè en temps de dificultat una empresa com la que va sorgir de l’empenta del fundador, llavors amb 34 anys, s’ha convertit en referent mundial. En Narcís tenia i té vocació de músic i era i és compositor de sardanes. Això fa entendre moltes coses del perquè la seva empresa és mecenes cultural de primer ordre i referent tecnològic mundial. I no paren. La família Lagares ha posat el seu granet de sorra en l’evolució del sector carni, mecanitzant una indústria artesanal i tradicional primer, i automatitzant i robotitzant després tots els processos de producció dins el que Josep Lagares anomena la “disrupció de les tecnologies alternatives”. Pels que no hi entenem, això de les proteïnes alternatives és un futur que ja és aquí, el dels aliments amb gust de carn o peix que no són carn ni peix. Fa vuit anys, l’empresa es va embarcar a fer front a tres grans transicions globals, l’ecològica, la digital i la proteica, com a resposta al repte d’alimentar la població mundial en els anys a venir. En els propers 25 anys s’haurà de doblar el rendiment alimentari mundial, com informa la FAO, i Lagares va recordar que la guerra d’Ucraïna ara i la covid abans han accelerat el procés. D’aquí el nou repte, màquines per produir productes carnis i alimentaris a partir de proteïnes alternatives, cuidant les textures i evitant la pèrdua de gust i d’olor. “Sou la innovació, sou la creativitat”, li va dir l’alcaldessa Madrenas. I la consellera Geis va explicar les tres bases del projecte Metalquimia: les persones, el país i l’ambició. El vicepresident Puigneró va lloar l’esperit d’aixecar la persiana com si cada dia fos dilluns. I Josep Lagares va rematar demanant “una alta tolerància a les noves idees”, i va sentenciar: “Creativació o extinció, nosaltres triem!” I els Lagares ho tenen clar.