Diana dels horrors

Tortures, maltractaments, violacions i execucions. La invasió a Ucraïna ha tornat a posar en primer pla la cruesa de la maldat humana. Hi és present en les desenes d’enfrontaments armats que permanentment hi ha arreu del món però el fet que s’estigui produint al rebedor de casa activa el botó de la consciència. Quan els crims es produeixen en continents enllà, la volguda ignorància ens fa lliures dels mals sentiments. L’ONU ha documentat la mort d’almenys 2.345 civils i 2.919 ferits durant els prop de dos mesos de guerra a Ucraïna. I tan sols és la punta de l’iceberg. Quan es coneguin els horrors comesos en ciutats com Mariúpol la xifra es podria disparar. Ara ja es té constància de violacions sexuals a dones, homes i menors d’edat, tortures a presos, tancats en espais insalubres sense aigua ni menjar, pallisses, execucions, atacs indiscriminats contra civils, com el perpetrat a l’estació de tren de Kramatorsk, que va provocar la mort d’una seixantena de persones i en va ferir un centenar més... Una brutalitat. Vam ser espectadors de les imatges esfereïdores de Butxa, amb cadàvers escampats pels carrers, fosses comunes i destrucció arreu.

I mentre la tragèdia augmenta fins a extrems inhumans, la vergonyosa diplomàcia europea i internacional es resigna a fer declaracions grandiloqüents i visites d’aparador allà on la destrucció ja s’ha consumat. La comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va demanar “esforços” per conservar les evidències dels crims de guerra, tractar dignament les restes mortals i ajudar psicològicament els supervivents. Una constatació de la inoperància dels organismes polítics i militars per aturar la guerra. Ni les pressions econòmiques (que estrenyen però no ofeguen la potència russa) ni les ajudes militars a Ucraïna (que amb prou feines li permeten resistir) són respostes dignes a un conflicte que, com sempre en aquests casos, acaba situant la població civil en el centre de la diana dels horrors i la tragèdia.