SS Ingelmo. Perles legals

Tu, Sa Senyoria, ja tens una reputació consolidada. Que si vas dura d’orella quan convé, que si tens un humor de jutjat de guàrdia, que si tens debilitat pels agressors... Però el que no té pèrdua, Ana Ingelmo, són les teves perles de la jurisprudència –que el gremi, sol·lícit, t’ha premiat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort–. Recordem-ne algunes: la violació dins del matrimoni actua d’atenuant; la joventut, en el cas d’un violador reincident, també; obligar una noia de 13 anys a practicar sexe oral, a punta de pistola, no és tan greu; clavar 21 punyalades no implica acarnissament...

I pensàvem que amb el cas de la llibreria Europa, SS, quan vas fer primar la llibertat d’expressió per damunt de l’apologia del nazisme, havies arribat al cim del teu ofici. Però no. Ara impedeixes que un dels testimonis de l’assassinat de Josep M. Isanta declari en català, i aquí, mira, resulta que el dret de lliure parla ha cedit la primacia als drets de l’acusat. En un procés en què s’ha provat de reduir tot plegat a una batussa entre bandes –Maulets radicals contra ultres rapats– tu saps que la censura lingüística no és cap acte innocent. Ara el tema derivarà cap a la militància de llengua, i potser oblidarem la colla de neanderthals amb navalles que corren per Berga. Com que no hi haurà campanyes d’El Mundo ni denúncies de Ciutadans, no t’hauràs de disculpar ni fer marxa enrere. Tindràs soroll sense costos, i via lliure a una sentència memorable.