Fuites d’aigua engrandint-se

Men­tre es va allar­gant i allar­gant la llista pública d’espi­ats amb Pega­sus, el govern espa­nyol con­ti­nua sense moure fitxa. Les pre­gun­tes fona­men­tals són les matei­xes que fa dues set­ma­nes, però ama­ni­des amb nous inter­ro­gants cada dia que passa. Què ocul­ten per negar-se a obrir una comissió d’inves­ti­gació? Què els impe­deix assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats si s’apostés de veri­tat per la trans­parència i la democràcia? Per quan el com­promís de dei­xar d’usar pro­gra­mes dis­se­nyats per vul­ne­rar els drets humans? La reforma inte­gral del CNI? On queda la defensa dels ciu­ta­dans vícti­mes de l’espi­o­natge? Per con­trast, això sí que ho farà el govern català, per­so­nant-se com a acu­sació popu­lar en tots els pro­ces­sos.

L’ única acció dels soci­a­lis­tes és l’intent de girar el focus amb la volun­tat explícita d’apar­tar-lo dels inde­pen­den­tis­tes, repu­bli­cans i altres sos­pi­to­sos habi­tu­als. Una roda de premsa, dilluns, que va ser autèntic bunyol, polític i comu­ni­ca­tiu. Ho indi­ca­ven ja les vagues res­pos­tes de Bolaños sobre, entre altres, la pro­cedència “externa”. I ho ha con­fir­mat l’apro­fun­di­ment de la crisi: ara en lloc de con­trol de danys tenen fui­tes d’aigua per tot arreu, i la com­pa­rei­xença de Robles no en va tapar ni una de sola. Els soci­a­lis­tes han de deci­dir si fan un viratge estratègic per recu­pe­rar la con­fiança o el temut govern de les dre­tes s’acosta. Els preus des­bo­cats, una guerra en marxa i cites elec­to­rals: venen temps encara més difícils. Afron­tar-los amb polítiques de dreta i sense els socis de legis­la­tura és difi­cilíssim. I una irres­pon­sa­bi­li­tat, com els ho cer­ti­fica cada nova enquesta.