Un univers serè i antic

Le Somail és un veïnat que depèn de tres municipis diferents, a la regió de l’Aude, molt a prop de Narbona. És a dir, a tocar de casa. A penes hi viuen cinc-centes persones i va néixer com un port de les barcasses que travessaven el Canal del Midi, també conegut com a Canal Reial del Llenguadoc, la gran estructura de navegació fluvial que es va construir al segle XVII i que uneix Tolosa de Llenguadoc i Seta. I, més enllà, quan es troba amb el canal de la Garona que arriba fins a Bordeus, la via que ajunta el Mediterrani i l’Atlàntic. El fet que fos un port, un final d’etapa destacat del canal, va fer que a Le Somail emergís una natural tendència cap a l’acolliment dels viatgers. És a dir, un alberg on descansar, la prehistòria del que avui és aquest llogarret, turístic de mena, amb edificis i construccions (com el mateix alberg que deia, un pont sobre el canal o una capella, tot del XVII) que són un punt d’atracció en un espai idíl·lic, amb una vegetació esponerosa de plàtans i pollancres, i amb oques que campen per les ribes del canal.

En aquest lloc hi ha una llibreria de vell (Librairie Ancienne-Le Trouve tout du Livre). A través d’un passadís estret, folrat de llibres, és clar, penetres en un espai majestuós, una gran sala que pots contemplar també des de l’altell al qual accedeixes per una escala de fusta que cruix. Una escenografia teatral antiga, un clos de serenor. Sé d’un amic que hi va ser fa poc i que es va firar amb el Journal Littéraire de Paul Léautaud, dinou volums del personatge esquerp i solitari que va escriure com un endimoniat, envoltat de gats i papers. Hi va anar amb una colla d’amics i van celebrar aquesta amistat. Però, a Le Somail, també tot el contrari. Com escrivia Léautaud, “en el fons, un està sol, fins i tot en l’amor, i això no és dolent. T’hi acostumes. Trobes unes altres delectacions”. Com llegir, com endinsar-te en un univers serè i antic.