El govern no és autista

Una cosa és criticar el govern i una altra associar els errors que cometi a una qüestió d’autisme per incompetència com ha fet Alberto Núñez Feijóo en una compareixença pública. No, el govern no és autista ni qui pateix aquest trastorn mereix –i menys de part dels responsables polítics– ser tractat frívolament de manera pejorativa i amb ganes d’insultar. Que poc que pensem de vegades i quin dèficit de sensibilitat mostrem envers els que lluiten pel reconeixement de la seva dignitat! Què en sabem dels trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA), que al nostre país afecten unes 450.000 persones? La mare d’un adolescent amb TEA alerta de les trampes del llenguatge a l’hora de referir-s’hi i en concret protesta per la tercera definició continguda en el DRAE (Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola): “Algú que està tancat en el seu món, conscientment allunyat de la realitat.” Considera que no s’ajusta a la realitat i demana signatures perquè s’elimini o almenys s’especifiqui que el seu ús és discriminatori perquè –recalca– l’autisme implica esforç, perseverança, curiositat, capacitat de superació, sinceritat, honestedat, manca de prejudicis. Ni Núñez Feijóo ni el DRAE l’encerten: les persones autistes no són incompetents ni s’aïllen voluntàriament de l’entorn encara que tinguin dificultats de comunicació, sinó que es socialitzen i expressen els seus sentiments d’una manera diferent, desenvolupen habilitats i estimen la seva autonomia. Ens correspon respectar-les i treballar per a la seva inclusió, en cap cas utilitzar-les per ofendre altres i ensenyar les nostres misèries.