De set en set
En Pere i el llop
Les declaracions han d’anar acompanyades de fets, perquè si no, no es prenen seriosament i es va perdent credibilitat. Alguns sectors independentistes fa temps que adverteixen al govern espanyol del perill que li retirin el suport. Ara, amb l’escàndol de l’espionatge, han tornat a insistir-hi. Però aquests avisos no van acompanyats gairebé mai de fets, excepte alguna votació al Congrés sense cap transcendència política real. Una bona ocasió per deixar clar que les advertències són serioses i que l’Estat espanyol no pot fer el que vulgui amb Catalunya hauria estat la visita de la presidenta que la CE, Ursula von der Leyen, i el cap de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, la setmana passada, a casa nostra. Una bona ocasió per denunciar la vulneració de drets i llibertats que pateix Catalunya, però es va deixar passar. N’hi hauria hagut prou exhibint fredor amb Sánchez, la que no es va exhibir. Perquè la qüestió no és si van espiar Aragonès, sinó que s’ha pogut espiar ciutadans anònims pel fet de ser independentistes. Si les advertències no van en concordança amb els gestos, passarà com en el conte de Pere i el llop, i és probable que el govern espanyol tanqui el cas amb un eventual relleu a la cúpula del CNI i ja es veurà si hi ha trobada Aragonès-Sánchez. Seria la reunió de la taula de diàleg que mai s’ha fet. Part de l’independentisme se sentirà satisfeta, però, no ens enganyem, ens continuaran espiant. És que no és només l’espionatge, és la llengua, és la repressió. Calen fets. Qui sí que ha passat als fets és el Consell per la República, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, amb el desplegament d’una xarxa diplomàtica.