Qui guanya la guerra de classes?

Si avui som tontos, demà què serem?, ens preguntàvem ahir en acabar l’article. Resposta òbvia: serem –som– pobres, que en aquest món esponerós de justícia sempre prosperen els llestos. A Madrid, la presidenta Díaz Ayuso proclama que les classes socials no existeixen perquè ara per ara ningú no està pendent de què guanyen els altres. Ningú? Ella sí, la molt mentidera, ella es preocupa que els que menys tenen més rebin, potser és una comunista camuflada. Mirem-nos-ho bé abans d’acusar: les rendes baixes, considera, comencen quan una família formada per tres persones –parella i fill– ingressa menys de 107.000 euros a l’any o menys de 143.000 si són quatre, de manera que per a aquest desvalgut sector s’ha establert un ambiciós programa de beques en concepte d’estudis privats de batxillerat o formació professional perquè pugui arribar a final de mes i donar una oportunitat als seus plançons; no siguem primmirats bo i recordant que hi ha molts ciutadans que se situen a anys llum per sota d’aquest nivell públicament assistit: si la renda mitjana és de 37.000 euros, ja podem comprendre a quina mena de miserables auxilia la senyora. D’això se’n diu regressió fiscal a fi i efecte d’estimular el paradís dels negocis per damunt dels drets de tothom (educació, sanitat i tots els béns essencials), és a dir, i ara de debò, es tracta que els pobres financin els rics. Paraules del multimilionari nord-americà Warren Buffet: “Hi ha lluita de classes i és la meva classe la que ha declarat aquesta guerra i l’està guanyant.” Doncs ja ho sabem!