Turull-Borràs, acord important

L’acord entre Jordi Turull i Laura Borràs per dirigir conjuntament Junts per Catalunya és, sense cap mena de dubte, la millor notícia que ha generat l’independentisme en molt de temps. Cal felicitar els dos artífexs per fer-ho possible. Aquest acord, en un àmbit extern, ha tingut crítiques. De fet, ha tingut exactament les mateixes crítiques que hauria tingut un no acord, que hauria significat arribar al congrés amb dues candidatures confrontades. És important tenir això clar. Perquè a Junts no l’envolta una crítica constructiva, sinó destructiva. Intentar enfonsar Junts és un objectiu que uneix molta gent; a Catalunya i a Madrid, a independentistes i unionistes, per més diferents que puguin semblar entre ells. El que més delata aquesta crítica insana, ja que amaga un desig no confessat, és que aquest acord marca un inici de la cultura política d’un partit jove que, de mica en mica, es va fent, basada en la negociació, l’acord i el pacte. Allò que s’ha demanat a crits per altres qüestions, quan s’esdevé internament en un moment gairebé fundacional és ignorat. No ha tingut cap valoració el que qualsevol analista polític de qualitat hauria hagut de subratllar. Aquest acord és important també pel missatge que porta implícit, ja que els partits que es barallen no guanyen eleccions. I les pròximes municipals, previstes per d’aquí a un any gairebé clavat, poden decidir moltes coses. I a Junts ho saben. Si més no, els líders. Però cal recordar que tot i que l’acord entre Borràs i Turull és una bona notícia, no significa que tinguin la feina feta. Ja que als congressos qui vota són les bases, que deuen haver valorat l’acord amb entusiasmes diferents. No és senzill, però pactar vol dir cedir. No és còmode, però pactar vol dir integrar. No és agradable, però pactar pot voler dir, fins i tot, haver de renunciar a un càrrec. Caldrà veure si internament valoren les municipals com una gran oportunitat. Per a Junts i per a l’independentisme.