L’hospitalitat de les botigues

M’encanta pas­se­jar i veure els apa­ra­dors de les boti­gues. Uns em sedu­ei­xen a la pri­mera, d’altres em fan pen­sar per què no valo­ren aquest espai de pre­sen­tació amb més ganxo. Perquè la seducció és agra­dar i si el que veig ja no em fa sen­tir desig, o bé no em pro­voca ganes de fer un regal a algú, ja no hi entraré. Perquè un pro­ducte o una marca pot agra­dar-me i no ser-ne usuària, però quan una botiga té ele­ments que m’atra­uen, m’hi aturo a obser­var i ben segur que la reco­mano. Això sí, quan he deci­dit entrar, busco hos­pi­ta­li­tat, aquesta paraula que defi­neix l’art de la bona aco­llida amb un som­riure sin­cer i un petit mis­satge de ben­vin­guda. Per què costa tant dir “bon dia” o “hola, què tal?”. Parau­les necessàries per agrair que he entrat a la botiga. M’agrada salu­dar, però no sem­pre tinc retorn. Vull ajuda quan la demano, però tam­poc m’agrada que sigui inva­siva la per­sona boti­guera o depen­denta, dos con­cep­tes que crec que són molt dife­rents. Em pre­gunto sovint si no hi ha ganes d’apren­dre l’ofici, ganes de tre­ba­llar o manca de for­mació ini­cial prèvia per part de la pro­pi­e­tat. Cal conèixer el pro­ducte i con­fio que esta­reu d’acord que no és el mateix ven­dre ver­dura de pro­xi­mi­tat que saba­ti­lles espor­ti­ves per anar a cami­nar, un lli­bre per Sant Jordi o un ves­tit de festa per anar de casa­ment aquest estiu. Però hi ha un fil con­duc­tor comú que han de tenir tots els comerços: les habi­li­tats comu­ni­ca­ti­ves i soci­als. Ama­bi­li­tat, empa­tia, paciència, asser­ti­vi­tat i gra­ti­tud. I, si us plau, el mòbil endreçat i el xiclet fora de la boca. Trobo tan des­a­gra­da­ble el movi­ment sorollós del xiclet o que esti­guin par­lant del cap de set­mana quan entro a la botiga i m’hagin invi­si­bi­lit­zat com­ple­ta­ment. No us passa? Per sort, hi ha comerços que res­pi­ren aro­mes d’hos­pi­ta­li­tat i a més tenen pro­duc­tes de qua­li­tat. Avui em ve de gust citar la fleca La Pun­tual. Fan pa artesà i ecològic, xui­xets i altres pas­tes boníssi­mes, a més del ser­vei de mobi­li­tat sos­te­ni­ble per als encàrrecs. Però el que més m’agrada és com em fan sen­tir, com em par­len i com em desit­gen un bon dia o un bon cap de set­mana perquè jo hi solo anar els dis­sab­tes. Aquest petit i amorós comerç té l’hos­pi­ta­li­tat com un dels seus valors d’empresa. I quan menjo la coca de sucre, també ho noto, perquè la com­pra del pro­ducte ja m’ha fet sen­tir una emoció agra­da­ble.