Quin secret més ben guardat!

No s’avança –i és comprensible– en la reducció dels paradisos fiscals, aquells territoris on les empreses i els propietaris de grans fortunes mantenen el seu patrimoni en comptes offshore per a escapolir-se d’Hisenda. És comprensible perquè des de la crisi financera del 2008 i la pandèmia en curs la bretxa de rendes s’ha engrandit, els multimilionaris són cada vegada més rics i la necessitat d’amagar la bossa fa més atractius aquests llimbs legals que amb gens ni gota de transparència es reparteixen per tot el món de forma bastant incontrolada. Tax Justice Network –xarxa d’investigadors independents sobre l’evasió d’impostos– ha publicat recentment el seu índex de secret financer i en els deus primers llocs del rànquing figuren els Estats Units, Suïssa, Singapur, Hong Kong, Luxemburg, el Japó, Alemanya, els Emirats Àrabs Units, les Illes Verges britàniques i l’illa de Guernsey. L’organització ha rastrejat 9,5 bilions d’euros furtius que, per a tenir-ne una referència, sumen vuit vegades el PIB del nostre país. Quin secret més ben guardat! Com es cobreixen les espatlles els poderosos! I quanta hipocresia: els ministres de Finances del G7 es comprometen a aplicar sancions als oligarques russos mentre els EUA, el Regne Unit, Alemanya, el Japó i Itàlia són campions en opacitat i que ningú no els toqui. Els paradisos fiscals formen part de l’estructura del sistema; no els veiem però patim aquest robatori normalitzat que lamina la confiança en la democràcia. Per això deu ser que el nostre insigne defraudador ha vingut tan pinxo a visitar-nos el cap de setmana!