La ubiqüitat del savi vilatrista

En una entrevista que va publicar aquest diari el 5 de desembre del 2009, Adrià Puntí –en realitat, Josep Puntí, perquè el titular era “L’Adrià cria malves des de fa anys”– afirmava: “El repte que més il·lusió em fa és completar una pel·lícula que en la qual fa sis anys que hi treballo: Un viatge d’un savi vilatrista cap enlloc.” Puntí també deia que “abans de ser músic ja tenia ànima de cineasta”, amb referents com ara “Chaplin, Bertolucci, Pasolini, Jarmusch i, fins i tot, Hitchcock”, i recordava que havia fet algun curtmetratge i videoinstal·lacions i que havia participat també en el muntatge i la realització d’alguns videoclips d’Umpah-Pah i Adrià Puntí.

Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc era també una de les cançons de Maria, el seu tercer disc en solitari, publicat ara fa vint anys. Puntí va dedicar aquest disc a la seva mare, Maria Fàbregas i Matas, que el 6 de maig passat va fer 90 anys. La idea de Puntí era homenatjar la seva mare –“Ho faig per totes les dones del món”– aquell dia representant una òpera heterodoxa titulada El poder de la ubiqüitat a les escales de la catedral de Girona, on uns mesos abans, el dia de Sant Narcís, patró de Girona, va oferir un concert anunciat només per xarxes en homenatge pòstum al seu pare, Narcís Puntí i Sans. En el cas de la mare, no va poder ser: el divendres 6 de maig, vigília de Temps de Flors, les escales de la catedral estaven ocupades completament per un enorme muntatge floral i no s’hi podia accedir de cap manera. Puntí sí va anar-hi, amb la seva guitarra: va seure a la terrassa del cafè L’Arc, va demanar un vodka amb taronja i va improvisar alguna cançó, posant bona cara als contratemps, ja sigui una invasió floral, ja sigui una corda trencada.

I així, amb episodis com aquest, continua aparentment el rodatge de Viatge d’un savi vilatrista cap enlloc –que, pel que declarava en Puntí el 2009, s’està apropant ja al vintè aniversari de la seva posada en marxa–, no sé sap si amb càmeres de 35 mm o de mòbil, perquè justament és el que planteja el músic saltenc amb El poder de la ubiqüitat: que ara no importa ben bé on actuïs perquè t’acabaran veient a tot arreu, gràcies a les noves tecnologies. Mentrestant, els seus seguidors esperen com aigua de maig noves cançons d’Adrià Puntí, que fa pocs mesos va anunciar la publicació d’un nou disc: Benvingut d’esquena. Estarem atents a les seves xarxes .