Si ell ho fa, nosaltres també?

Ha arribat a Sanxenxo i ho ha fet amb un jet privat. Un bitllet de més de noranta mil euros. Qui l’ha pagat? Els seus amics que el van ajudar a regularitzar els deutes amb Hisenda quan es va descobrir que era un defraudador compulsiu? O ell mateix, que segons les disposicions del fill s’ha quedat sense paga i ha de posar la mà a la bossa de la seva fortuna oculta acumulada al llarg dels 39 anys com a cap d’estat?; sense cap penediment ni explicació, només faltaria! Ja el coneixen, divina figura, habitual dels paradisos terrenals i fiscals, que, tot i que hagi quedat clar que la seva conducta va ser constitutiva de delicte tant al llarg del seu regnat com després de l’abdicació, resta protegit per la inviolabilitat recollida a la Constitució i per hàbils maniobres de regularització de béns i de prescripció penal. Aquests dies fa regates de vela, amant d’aquest esport d’elit, en un poble gallec convertit en escenari de les revistes del cor i enmig d’ovacions i fanfàrries, deslliurat de tot mal i culpa. Ens plantegem una qüestió. Si a ell, que havia de ser l’exemple i que presumptament prevaricava, cobrava comissions il·legals i blanquejava diners, no li ha passat res, per què nosaltres ens hem de portar bé? En un llibre del 1987, Philippe Nourry el presentava com un monarca per als republicans; potser és que s’ho ha cregut i amb el seu comportament i prepotència està posant el seu gra de sorra per posar fi a la monarquia, ajudar a portar la república i tancar, definitivament, la transició. Si és així, que gaudeixi del mar que la família en dirà bé!