L’any dels altres

El pre­si­dent Ara­gonès i el vice­pre­si­dent Puig­neró van fer ahir, junts, balanç d’un any de govern. Més enllà del per­cen­tatge de com­pli­ment dels objec­tius en impuls democràtic, social, verd i femi­nista, i de l’avenç o el retrocés en l’auto­go­vern, és evi­dent que la majo­ria del 52% de vot inde­pen­den­tista no va a l’una i que la recerca de grans con­sen­sos, com ara el de la llen­gua a l’escola, reque­rirà de renúncies. El cas­tellà pas­sarà a ser emprat en els ter­mes que fixi cada cen­tre, segons la reforma pac­tada ahir, per man­te­nir l’impres­cin­di­ble PSC en la defensa d’un català “nor­mal­ment emprat com a llen­gua vehi­cu­lar”. Sense sobi­ra­nia legis­la­tiva, el govern “fa el que pot”, adme­tia Puig­neró. Del “retro­ba­ment” de Pedro Sánchez hem pas­sat al “blo­queig del con­flicte polític”, reco­nei­xia Ara­gonès.

El govern català pot­ser podria girar full al procés i se cen­tra­ria en la gestió autonòmica assu­mint la pèrdua de suport entre els seus votants. Però en dies com el d’ahir queda clar que a bona part de l’Estat, dels seus par­tits –PSOE inclòs– i ins­ti­tu­ci­ons, els convé man­te­nir viu el con­flicte amb Cata­lu­nya. Lambán boi­co­teja els Jocs d’hivern, el Congrés dels Dipu­tats veta la comissió d’inves­ti­gació sobre l’espi­o­natge a polítics cata­lans i el Suprem revi­sarà els indults del govern als pre­sos polítics. El TJUE retorna la immu­ni­tat als euro­di­pu­tats exi­li­ats perquè amb la detenció a l’Alguer es va com­pro­var que l’Estat no reti­rava les euro­or­dres ni gau­dien d’immu­ni­tat par­la­mentària. O el cas del raper Valtònyc, amb lliure cir­cu­lació per Europa menys a l’Estat. A l’Estat i a força espa­nyols els sem­bla bé reta­llar o anul·lar drets i lli­ber­tats a l’inde­pen­den­tisme, més enllà de si és per espiar-lo o empre­so­nar-lo, dins i fora de la llei. No només a la dreta, sinó a soci­a­lis­tes nos­trats com ara Robles o Gabi­londo. En aquest con­text d’atre­vi­ment i repressió, no estra­nya que enti­tats con­tra el català comen­cin a recla­mar direc­tor per direc­tor, l’apli­cació del 25% de cas­tellà a l’escola, perquè ja dis­po­sen i gau­dei­xen de con­sens, i empara, d’estat.