L’any dels altres

El president Aragonès i el vicepresident Puigneró van fer ahir, junts, balanç d’un any de govern. Més enllà del percentatge de compliment dels objectius en impuls democràtic, social, verd i feminista, i de l’avenç o el retrocés en l’autogovern, és evident que la majoria del 52% de vot independentista no va a l’una i que la recerca de grans consensos, com ara el de la llengua a l’escola, requerirà de renúncies. El castellà passarà a ser emprat en els termes que fixi cada centre, segons la reforma pactada ahir, per mantenir l’imprescindible PSC en la defensa d’un català “normalment emprat com a llengua vehicular”. Sense sobirania legislativa, el govern “fa el que pot”, admetia Puigneró. Del “retrobament” de Pedro Sánchez hem passat al “bloqueig del conflicte polític”, reconeixia Aragonès.

El govern català potser podria girar full al procés i se centraria en la gestió autonòmica assumint la pèrdua de suport entre els seus votants. Però en dies com el d’ahir queda clar que a bona part de l’Estat, dels seus partits –PSOE inclòs– i institucions, els convé mantenir viu el conflicte amb Catalunya. Lambán boicoteja els Jocs d’hivern, el Congrés dels Diputats veta la comissió d’investigació sobre l’espionatge a polítics catalans i el Suprem revisarà els indults del govern als presos polítics. El TJUE retorna la immunitat als eurodiputats exiliats perquè amb la detenció a l’Alguer es va comprovar que l’Estat no retirava les euroordres ni gaudien d’immunitat parlamentària. O el cas del raper Valtònyc, amb lliure circulació per Europa menys a l’Estat. A l’Estat i a força espanyols els sembla bé retallar o anul·lar drets i llibertats a l’independentisme, més enllà de si és per espiar-lo o empresonar-lo, dins i fora de la llei. No només a la dreta, sinó a socialistes nostrats com ara Robles o Gabilondo. En aquest context d’atreviment i repressió, no estranya que entitats contra el català comencin a reclamar director per director, l’aplicació del 25% de castellà a l’escola, perquè ja disposen i gaudeixen de consens, i empara, d’estat.