Com salvar el català

1. Fer que hi hagi una opció en català per a tots els videojocs més jugats, sobretot els més violents i/o semipornogràfics. 2. Demanar a algunes de les múltiples facultats de filologia catalana que busquin argot de carrer per fer que els jocs esmentats siguin creïbles en la llengua de Carles Riba. 3. Trobar un mínim de deu comediants catalans tan transgressorament brillants i divertidament agressius com, posem per cas, en Ricky Gervais. 4. Convidar tots els jutges espanyols en bloc a inspeccionar les escoles públiques catalanes perquè puguin comprovar que inclús els alumnes que no parlin ni una síl·laba de castellà a casa, surtin dels instituts coneixent aquest idioma tan bé (o millor) com el català. 5. Demanar als catalanoparlants, vinguin d’on vinguin, que parlin en català amb els residents estrangers i també amb catalans que tenen fenotips no europeus, sobretot si tant els uns com els altres comencen parlant en català amb ells. 6. Fer servir el català als jutjats, hospitals, pantalles que emeten partits del Barça femení, etc. amb la mateixa normalitat amb què jo faig servir l’anglès en les situacions equivalents a Londres (si teniu pressa o bé una tendència al nerviosisme, es pot fer una excepció a les comissaries de la Policia espanyola i la Guàrdia Civil). 6. Fer una campanya massiva per convèncer l’Estat espanyol d’una manera ben convincent que si no ensenya a totes les seves escoles el fet obvi que dit estat és multilingüe i multinacional, i que si tampoc no explica tres quarts del mateix en una veu ben alta a tots els mitjans de comunicació al seu abast per tal d’eliminar els prejudicis d’una part important de la seva població envers certes zones no monolingües, tard o d’hora acabarà perdent aquestes. 7. Finalment, aconseguir, per art de màgia, que totes aquestes mesures tinguin efectes retroactius a l’any 1995 pel cap baix. I apa, problema solucionat.