Voltors sobre Ronnie

En l’afer Ronaldinho, de tant escombrar tothom cap a casa, ens està quedant el pis més polit que l’Estatut de Catalunya després de passar per les mans d’Alfonso Guerra. El concurs de Voltor Més Valuós s’ha obert i la llista de candidats ja és interminable.

El Chelsea d’Abramóvitx es postula per si pot a pagar els seus focs amb un nom d’alta volada; el The Sun hi suca pa anunciant una operació de 100 milions per al Barça i 80 per al jugador en 5 anys; els d’aquí,uns estomaquen de forma inimaginable Ronnie, d’altres culpen el club de no protegir-lo o maltractar-lo directament; Cruyff, que mai ha donat suport al brasiler, li etziba que no pot viure del passat; Roberto, el germaníssim, s’enroca, insinuant campanya, ressuscitant Sandro Rosell i, esclar, obviant que fa molt temps que el seu germà no és el que era; i, com era d’esperar, a Madrid s’obren de cames amb tot l’afer i embogeixen de plaer anunciant l’adéu de Ronaldinho al juny, sino al desembre...

Tot plegat més espuma que cervesa, perquè aquí l’única paraula que realment interessa és la de Ronaldinho.
I com que ens temem que no obrirà la boca haurem d’esperar a veure com respon sobre la gespa. El Gaúcho
s’ha mal acostumat a un ritme de vida, personal i futbolístic, que l’ha descavalcat de la seva condició de
número u i només ell pot decidir si vol tornar a ser el que era i si està disposat a treballar per ser-ho. En aquestes
condicions, tothom el vol, el club, l’entrenador, la plantilla, l’afició i fins i tot aquells que ara s’hi acarnissen.

El que s’ha d’acceptar sense traumes ni demagògies és que també pot ser que no. I que aquesta crisi era
una possibilitat oberta quan la junta directiva va decidir no tallar caps i endurir les regles per augmentar l’exigència.
Que el club aquest cop no hagi protegit el jugador del judici públic és opinable, però en tot cas és coherent
amb la decisió de l’estiu passat. Pel que s’ha vist, l’equip s’està espavilant, Ronaldinho encara no.
Si l’any passat vam critricar la falta de reacció, ara no podem criticar que s’intenti no reincidir en l’error.